Les tres meitats

Un vell líder del Partit Comunista d'Espanya va declarar fa dècades, quan la formació bullia en contradiccions, expulsions, famílies i escissions, que el partit s'havia "dividit en tres meitats". Més enllà de les habilitats matemàtiques, l'home expressava que les sigles aixoplugaven posicions tan diferents que era gairebé impossible posar-se d'acord en una estratègia comuna.
Els fets que vam viure ara fa un any des del referèndum fins a la declaració del 27 d'octubre, seguida del 155, el silenci del Govern, els empresonaments i l'exili, fins a les eleccions del 21-D, van tenir un gran component de competició entre moderats i radicals, pragmàtics i romàntics, lents i ràpids o es digui com es vulgui dir. S'han creat sectors, que de manera transversal superen sovint les sigles i la disciplina de partit, i així es va veure l'endemà de la Diada, quan l'independentisme no va aconseguir posar-se d'acord per votar conjuntament al Congrés de Diputats. El PDECat havia anunciat l'acord amb el PSOE en una esmena d'una moció a favor del diàleg polític. La frase de l'esmena afegia que el diàleg havia de ser "dins la llei vigent" i ERC va decidir plantar-se perquè ho considerava insuficient. El moviment d'ERC i les tensions internes van portar el grup parlamentari del PDECat a retirar precipitadament l'acord que havia pactat i havia anunciat i justificat. Quedaven així en evidència les diferències entre les forces independentistes però, especialment, dins del PDECat.

Etiquetes

Més continguts de