THE NEW YORK TIMES

Trump dona carta blanca als dictadors

No hi ha hagut mai un president tan entusiasta com Donald Trump donant suport als saudites

MICHELLE GOLDBERG
MICHELLE GOLDBERG

La primavera passada, el príncep hereu de l'Aràbia Saudita Mohammed bin Salman, tot just després de consolidar el seu poder empresonant els seus rivals al Ritz-Carlton de Riad, es va embarcar en una gira pels Estats Units dedicada a les relacions públiques que va ser un èxit rotund. MBS, com se’l coneix popularment, es va reunir amb Bill Clinton, Rupert Murdoch i Oprah Winfrey. Va parlar d’empoderament de les dones, es va fer 'selfies' amb estrelles de cine i va retre homenatge a Silicon Valley. Als EUA se’l va qualificar de figura “trencadora”. L’editor de mitjans sensacionalistes David J. Pecker –que llavors encara era amic íntim de Donald Trump– va publicar en una revista un reportatge il·lustrat de caràcter hagiogràfic en què s’elogiava MBS i el seu “regne màgic”. Va ser, com em va dir un alt càrrec demòcrata, “una classe magistral de com estimular les zones erògenes dels poders fàctics dels Estats Units”.

Mentre, d’una banda, MBS guanyava adeptes a l’estranger aixecant la prohibició de conduir a les saudites, de l’altra, empresonava activistes destacades que lluitaven pels drets de les dones. L'Aràbia Saudita autoritzava la construcció del primer cinema del país per part d’AMC, però perseguia durament els periodistes. El regne encapçala encara una coalició que sembra la mort al Iemen en una campanya que ha inclòs bombardejos a la població civil, episodis de fam provocats, tortures i violacions.

Tal vegada el príncep hereu és un liberalitzador en l’àmbit dels negocis gràcies al seu domini de l’argot de les 'start-ups' i a una inversió àrab en centres d’estudis, mitjans de comunicació i tecnològiques com Uber, orientada a comprar la bona voluntat de la classe de Davos. Però també és un pinxo tirànic que s’ha envalentit en veure el menyspreu pels drets humans que Donald Trump practica en la política exterior nord-americana.

Els Estats Units mantenen una estreta relació estratègica amb l'Aràbia Saudita des de fa temps malgrat el pèssim historial del regne en matèria de drets humans

El setembre del 2017, Jamal Khashoggi, un destacat periodista àrab que havia marxat a l’exili, va escriure una columna al 'Washington Post' titulada "L'Aràbia Saudita no ha estat sempre tan repressiva. Ara és insuportable". En el moment en què escric el present article, es creu que Khashoggi és mort. El 2 d'octubre va anar al consolat de l'Aràbia Saudita a Istanbul a recollir-hi un document que certificava el seu divorci per poder-se tonar a casar. No se l’ha vist d’ençà de llavors. El govern turc assegura que va ser assassinat a l’interior del consolat.

“Si les informacions sobre l’assassinat de Khashoggi són certes, és una cosa tan descarada, tan escandalosa”, em va comentar Sarah Margon, directora de la seu de Human Rights Watch a Washington. L'Aràbia Saudita ha assassinat persones i empresonat dissidents i bloguers altres vegades, “però això és clarament un altre nivell”, va dir Margon.

Tot i això, no és d’estranyar que el govern de l'Aràbia Saudita es pensés que podia fer-ho sense que els seus actes tinguessin conseqüències. Els Estats Units mantenen una estreta relació estratègica amb l'Aràbia Saudita des de fa temps malgrat el pèssim historial del regne en matèria de drets humans. A més, el suport tàcit dels Estats Units a la guerra brutal que l'Aràbia manté contra el Iemen data de la presidència de Barack Obama. Això sí: no hi ha hagut mai un president tan entusiasta com Donald Trump donant suport als saudites.

No hi ha dubte que el president nord-americà veu el país com un aliat contra l’Iran. Però és més que això: Trump sembla sentir una autèntica afinitat per l’opulència ordinària i cleptocràtica dels dirigents del país. A més, segons sembla, el seu gendre, Jared Kushner, considera MBS una ànima bessona: fet i fet, tots dos són mil·lennials acabalats que prenen decisions que canvien el món gràcies a un nepotisme extrem.

Trump ha deixat clar que d’ara endavant els Estats Units ni tan sols faran veure que defensen els valors liberals arreu del món

Tamara Cofman Wittes, que va treballar de vice-secretària d’estat adjunta d’Afers del Pròxim Orient al govern d’Obama, explica que, com que la monarquia saudita ha travat una relació molt pròxima amb la família Trump, “els fa l’efecte que no els cal donar la mateixa importància a res més que vingui de Washington o dels Estats Units”.

D’altra banda, Trump ha deixat clar que d’ara endavant els Estats Units ni tan sols faran veure que defensen els valors liberals arreu del món. El govern nord-americà “bàsicament diu a tots aquests governs: «No patiu. No passa res. Feu el que hàgiu de fer»”, explica Margon, de Human Rights Watch. A tot el món s’està relaxant la contenció a l’hora d’incórrer en comportaments brutals. Tot just els últims dies, el cap de la Interpol ha estat retingut a la Xina i han trobat la periodista búlgara Victoria Marinova, el programa de la qual va emetre reportatges d’investigació sobre empresaris i polítics poderosos, assassinada i amb signes d’haver estat violada.

“Els qui més necessiten la protecció de la legislació internacional en matèria de drets humans –els dissidents, els periodistes, els representants de la societat civil, aquesta gent vulnerable– estan acostumats a actuar sabent que importen als grans governs del món”, em va dir Wittes. “Actualment, no hi poden comptar”.

Bernie Sanders, senador per l’estat de Vermont, parla d'un “nou eix autoritari” que s’està configurant a tot el món, un fenomen que va impulsar a Trump i que Trump accelera. El senador compara el possible assassinat de Khashoggi amb els assassinats de desertors a Anglaterra per part de Rússia. “Creiem que això no passaria si no fos pel suport de Trump i Kushner al govern despòtic de l'Aràbia Saudita”, assegura.

Fa uns mesos, Sanders va comptar amb la col·laboració del senador republicà ultraconservador de Utah Mike Lee per sotmetre a votació una resolució per retirar el suport nord-americà a la guerra de l'Aràbia Saudita al Iemen. La iniciativa no va prosperar, amb 55 vots en contra i 44 a favor. La majoria dels republicans hi va votar en contra. Després de la desaparició de Khashoggi, Sanders té previst tornar a presentar la proposta de resolució. Si encara queda alguna cosa d’aquell Partit Republicà que deia defensar els valors democràtics, la iniciativa podria prosperar. Jo no hi comptaria.

Més continguts de