30 milions de llibres: carta a Francisco Ibáñez
Mortadel·lo i Filemó ja són tan de tots que sembla com si no els dibuixés ningú. Vostè ha exercit de pare generós i ha preferit que el protagonisme se l’emportessin els fills. Però s’acosta l’hora dels reconeixements: aquest any arribarà als 30 milions de llibres venuts.
Vostè parla tal com dibuixa, de manera torrencial, una pàgina darrere l’altra, una paraula sobre l’altra. Parla i riu, al mateix temps. Com nosaltres, que tota la vida, amb les seves històries, llegíem i rèiem, i esperàvem tornar a estar malalts perquè ens compressin un altre Super Humor. Que era vostè qui dibuixava aquelles històries és una cosa que vam descobrir més tard, i la veritat és que tampoc ens vantàvem de llegir-les, perquè aquí el que quedava bé era ser de Tintín o d’ Astèrix. Ara ja ens han passat les manies, i no només proclamem que érem fans de 13, Rue del Percebe, sinó que reclamem l’homenatge que li correspon.
Li he sentit explicar una història preciosa de com es va aficionar als tebeos. A la porteria de casa seva hi havia un quiosc i el venedor -després de patir alguns robatoris- va demanar-li als seus pares si a la nit li podien guardar el material al pis. Aleshores, les pàgines dels tebeos anaven lligades per la part de dalt i vostè, que era un nen, es passava hores i hores amb el cap tort a dins d’aquells volums, perquè l’endemà el quiosquer no notés que algú els havia llegit.
Aquell nen va camí dels 80 anys i s’ha convertit en l’home que ha venut més llibres, que ha creat més lectors i que ha atrapat més generacions de joves. El dia de Sant Jordi vaig veure les cues d’avis, de néts, de gent de totes les edats que esperaven perquè els signés el llibre. Al Saló del Còmic emocionava observar el respecte de tots els seus col·legues. Ediciones B prepara una celebració especial a finals d’any quan vostè arribi als 30 milions de llibres venuts.
Hi ha persones que a la vida només volen destacar i entenen la feina com un peatge a pagar per obtenir l’admiració pública. Vostè és el cas contrari. No sap fer altra cosa que treballar, que dibuixar, que inventar-se històries, i tancat al seu estudi li queda poc temps per figurar. No conec ningú que parli malament de vostè, però hem d’admetre que no n’hem parlat prou. Per la seva modèstia ens hem oblidat de reconèixer els mèrits al treball de tota una vida. Que és la nostra.
P.D. Per tot això encara és més ridícul que, a hores d’ara, vostè, que ningú no sabria dir si és d’esquerres, de dretes o tot el contrari, hagi hagut de veure com l’últim Mortadel·lo i Filemó - El tresorer, inspirat en algú que s’assembla a Luis Bárcenas- era censurat al Telediario de TVE.
