No serà bisbe, ni cardenal i encara menys papa de Roma. No entén què té a veure la pobresa d'un jueu de Natzaret del segle I amb l'arrogància de multimilionari dels seus superiors. Mai es vestirà amb una indumentària que equival al pressupost mensual d'un menjador social. El millor capellà del món només té un parell d'albes atrotinades per dir missa a la parròquia perduda que li han encomanat. Malgrat les incoherències de la seva Església, compleix el vot d'obediència per no perdre el temps barallant-se amb la jerarquia. Té massa feina per malbaratar energies en batalles perdudes.

El millor capellà del món sap que la seva feina no és donar la tabarra als fidels des d'un púlpit. Sempre ha tingut clar que, com li deien a casa, els sermons curts mouen el cor; els llargs, el cul. Els agnòstics que el coneixen desitgen que si hi ha un Déu tant de bo sigui el que predica aquest home. Un ésser superior que no veu malament que es facin misses llampec perquè ningú es perdi un partit del Barça. Una divinitat representada per persones que no condemnen ningú al foc etern, si no és que hi vulguin anar per decisió pròpia.

Potser té compte obert a Facebook, Twitter o Pinterest. Al millor capellà del món li agrada seguir el pols a l'actualitat i conèixer els neguits que mouen la xarxa. No li agrada ignorar el present i la realitat. Té la mentalitat oberta i no jutja les maneres de ser ni de viure. Creu que si hi va haver un messies no va dir res sobre a qui s'ha d'estimar mentre es faci de la millor manera possible.

Per Setmana Santa, el millor capellà del món continua vivint la seva passió particular. Aclaparat per les mostres de folklore sobreactuat o les tradicions buides de significat, provarà de fer la seva feina i explicar que tot plegat té un sentit profund. És el que ha fet sempre, i el que sempre farà. Fins i tot quan deixi de ser el millor capellà del món.