Les minifeines no poden ser la gran solució a l'atur
La recepta més polèmica que sobrevola la "profunda reforma laboral" que té al cap Mariano Rajoy l'ha recomanada el Banc Central Europeu (BCE): importar d'Alemanya les minifeines. Són feines a temps parcial, en general poc qualificades -cuidadors de nens i avis, personal de la neteja, repartidors, cambrers- pagades amb 400 euros, per sota del salari mínim (641,4 euros).
Amb 615.669 catalans a l'atur (i prop de cinc milions a tot l'Estat), és urgent crear ocupació, sobretot per als que ni treballen ni tenen subsidi d'atur. Però el debat sobre les minifeines no es pot tancar dient: val més treballar que estar a l'atur. Segons com s'introdueixin, poden ser una salvatjada laboral, la cirereta de la inquietant precarització laboral. O també poden ser una bona estratègia per fer aflorar l'economia submergida: moltes d'aquestes feines ja existeixen i es cobren en negre. La minifeina pot ajudar a no desconnectar del sistema social si es perd la feina, i a seguir cotitzant. Pot interessar com a ingrés complementari estable per a treballadors freelance , o per arrodonir els ingressos principals treballant, per exemple, el cap de setmana. És així com funciona a Alemanya, on el salari mínim és de 1.444 euros. El model alemany limita les minifeines a un màxim de 15 hores setmanals, i el treballador no paga impostos, tot i que pot fer aportacions per a les pensions. L'empresari aporta a l'estat 120 euros (la CEOE n'ha suggerit 150) i la minifeina és compatible amb pensions de jubilació, viudetat i maternitat o amb una beca.
Conclusió: perquè siguin positives és clau el control de l'administració, i vista la realitat que ens envolta -becaris gratuïts, jornades laborals maratonianes, universitaris amb contracte de pràctiques- és raonable ser desconfiat. Segons com s'apliquin, es poden convertir en feines porqueria que tornin permanents situacions laborals excepcionals per dissimular l'estadística de desocupats. No poden ser la gran i única solució a l'atur.
