19/02/2018

El ‘30 minuts’ marca les diferències

2 min

PeriodistaDiumenge el 30 minuts posava el focus en l’imam de Ripoll. Es-Satty: retrat d’un impostor seguia el rastre de qui va ser el cervell dels atemptats a Barcelona i Cambrils. L’inici va ser potent, i començava per allà on no ens esperàvem: com van enterrar al Marroc la majoria de terroristes morts i el fet rellevant que ningú hagi reclamat el cos d’Es-Satty. Un fet que servia d’arrencada per reconstruir la seva trajectòria.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

El seu recorregut vital permetia abordar quatre aspectes clau a nivell periodístic: la seva personalitat, els vincles amb el CNI, per què van fallar els protocols a la mesquita de Ripoll i finalment el context social dels nois que van col·laborar i perpetrar l’atemptat.

El 30 minuts comptava -com és habitual en temes de jihadisme- amb bons testimonis, com per exemple l’intern amb qui Es-Satty va compartir cel·la a Castelló. Encara que fos amb una recreació una mica rudimentària descrivia bé el perfil psicològic d’Es-Satty i donava a entendre les seves habilitats manipuladores.

Sobre la radicalització d’alguns imams a les mesquites van tenir en compte no estigmatitzar la religió musulmana. Va quedar clar quina formació cal per esdevenir imam i quins protocols de control s’han de seguir, i que, en aquest cas, no es van complir.

El testimoni de Saber Oukabir, familiar i amic de Ripoll dels nois terroristes, era segurament el més commovedor. Més enllà de les seves explicacions sobre quin era l’entorn d’aquests nanos, els canvis de comportament que van evidenciar, el dol que ara experimenta ell per assimilar la tragèdia, la seva participació en el reportatge era crucial per entendre que el problema no és d’integració.

El 30 minuts exposava al final una tesi important: que els contactes i reunions d’Es-Satty a Catalunya van més enllà dels terroristes identificats en l’atemptat. El reportatge demostra que hi havia un seguit de persones que es reunien amb ell amb certa periodicitat. Qui és l’home del cabell blanquinós que es trobava tan sovint amb ell? Quines famílies coincidien en aquell pis de Ripoll envoltat de bombones de butà? Quants adolescents van optar per allunyar-se d’Es-Satty en adonar-se de la seva radicalització? Malauradament no hi ha respostes, de moment.

Val a dir que Es-Satty: retrat d’un impostor ha sigut el document televisiu més interessant de tot el que s’ha fet a nivell mediàtic amb motiu del mig any dels atacs. Sobretot tenint en compte que a la resta d’informatius la figura d’Es-Satty ha quedat tan desdibuixada. Esperem que quan faci un any els programes i reportatges siguin capaços d’aprofundir una mica més en aquest cas, tot i que l’agost no és mai un bon moment per anar amb gaires exigències televisives. En tot cas, en el seguiment del jihadisme al nostre país, aquest diumenge el 30 minuts va tornar a marcar les diferències.

stats