30/01/2021

Miquel Iceta i la unitat (diversa) d’Espanya

3 min

Miquel Iceta ha recollit la cartera de ministre de Política Territorial i Funció Pública fent seves les paraules de Felip VI: “Vull una Espanya forta en la seva unitat i orgullosa en la seva diversitat”. Felip VI segurament és el personatge públic amb l’índex de popularitat més baix a Catalunya, on la monarquia, gràcies a l’emèrit i al posicionament bel·ligerant del rei actual després del referèndum de l’1-O, genera un gran refús transversal. Alineant-se implícitament al seu costat, Iceta s’allunya de la centralitat catalana. La frase, sens dubte, no és ofensiva. Però si la pronuncies amb el deix borbó, la segona part de l’enunciat sona terriblement impostat. Iceta, per donar-li segell propi, per fer creïble precisament aquesta segona part, l’hauria pogut pronunciar en català. Però no. A Espanya, la “diversitat” es proclama però a la pràctica mai s’exerceix. És pura retòrica buida. De manera que el que sempre queda clara és la voluntat d’enfortir la unitat. Abans, en temps de la dictadura, en lloc de diversitat es parlava de “peculiaridades regionales ”, i en lloc d’unitat a seques es proclamava la “unidad de destino en lo universal ”. Canvien les formes però el fons es manté. Iceta també va dir que no faria “invents”, és a dir, que no s’arriscarà, que no sortirà del guió habitual. Un altre mal auguri.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

En el millor dels casos podem pensar que està fent el que toca per no espantar els seus, és a dir, el PSOE, i per no posar-se ja d’entrada al punt de mira de la caverna mediàtica. Seria una manera de tenir marge per actuar quan sigui l’hora d’abordar de debò la carpeta catalana. També podem concedir-li el benefici del dubte pel fet que arriba al ministeri en plena campanya electoral catalana, una cita en la qual el PSC hi va amb l’objectiu no dissimulat de quedar-se l’electorat de Cs. De fet, Illa també ha començat sent diàfan en aquest sentit: “Al meu govern no hi haurà cap independentista”. La teoria del PSC actual és que hi ha una Catalunya espanyola no anticatalana majoritària que la polarització no deixa emergir: és aquesta a la qual vol representar. De moment, és més un desideràtum que una realitat, perquè fins ara en el bloc unionista, que estaria al voltant del 50%, hi ha hagut una part important que sí que ha mostrat una agra bel·ligerància anticatalana. És el votant que ha crescut a redós de Cs, de la seva lluita contra la immersió lingüística a l’escola i contra TV3, i que ara pot donar ales a Vox.

Però més enllà de fins a quin punt la Catalunya del PSC existeix, o fins a quin punt pot fer que existeixi, el problema és com l’expliquen a Madrid. ¿Hi aniran a defensar l’escola i la televisió catalanes, per exemple? Perquè la diversitat és exactament això. No cal que parlin de nació ni de dret a decidir. Només que s’atrevissin amb la immersió i la tele, ja comptaria com a intent. Després, esclar, hi ha un finançament, sense el qual és impossible, entre d’altres coses, pagar aquesta diversitat. Deixem passar les eleccions del 14-F, en què és previsible que al PSC li vagi més o menys bé.

És a partir d’aquí quan veurem si l’entrada monàrquica d’Iceta al ministeri ha sigut una maniobra de distracció o si, per contra, queda atrapat en la teranyina nacionalista estatista espanyola. Veurem si està disposat a exercir com a ministre d’aquest PSC catalanista però no independentista, i per tant a vehicular una oferta creïble per fer real l’Espanya plural, federal o com se li vulgui dir, o si simplement s’acomoda a l’Espanya unida i renuncia a canviar res de debò. Des del ministeri de Sanitat, Salvador Illa ha basculat entre l’exhibició de l’exèrcit i un mínim respecte a una governança autonòmica. Ara veurem si des de Política Territorial Iceta és capaç de fer un pas endavant per defensar amb fets i paraules la singularitat catalana, que és la prova de la diversitat espanyola.

stats