04/12/2020

Renaixement del turisme i Next Generation

3 min
Creueristes al port de Barcelona

Els turistes tornaran.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

El sector viu una situació desesperada, però els seus mals acabaran aviat, perquè en pocs mesos la mobilitat recuperarà la normalitat, sigui gràcies a les vacunes, a la millora de les teràpies, a la immunitat de grup (que fa inexorablement el seu camí) o a una combinació de tots tres factors.

Com sabem, els fons Next Generation suposen una oportunitat única per modernitzar la nostra economia, i sembla lògic que, si el sector turístic hi té un pes tan important, un dels nostres objectius a l’hora de gestionar-los sigui la millora d’aquest sector. En aquest context, el pla espanyol per a la utilització dels fons europeus Next Generation (Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència) dona molta importància al turisme, fins a l’extrem que un dels seus components és, específicament, un Pla de Modernització i Competitivitat del Sector Turístic.

Ara bé, les necessitats immediates del sector durant el període present d’absència de clients són clares: els ERTO (existents) necessaris per mantenir les plantilles intactes i les compensacions econòmiques (inexistents a Espanya) per fer front als costos fixos (lloguers, etc). En canvi, no estan tan clares quines són les necessitats del sector per guanyar “modernitat i competitivitat” un cop s’hagin dissipat els efectes de la pandèmia, i el cas és que els fons Next Generation no s’han dissenyat per fer front a les penúries del present, sinó per deixar a la propera generació una economia més productiva, més resilient i més sostenible.

El que sí que està clar és que el sector no és ni productiu, ni resilient, ni sostenible, i que per tant el nostre objectiu no hauria de ser el de tornar a la normalitat. No és productiu perquè només és capaç de sobreviure pagant salaris significativament més baixos que la resta de sectors; no és resilient perquè es basa en aplegar multituds en espais reduïts (siguin platges, palaus, recintes o carrers), la qual cosa el fa massa sensible a les crisis sanitàries, i no és sostenible perquè es basa en un creixement del nombre de turistes que degrada l’experiència turística i obliga a reduir els preus, la qual cosa obliga a captar més i més turistes en un cercle viciós que ni les infraestructures ni els ciutadans poden suportar.

Un turisme millor exigeix trencar aquest cercle viciós i transformar-lo en un cercle virtuós de menys turistes, millor experiència i preus més alts. ¿Poden ajudar els fons Next Generation en aquesta transformació? Sí. No poden aportar tota la solució, però sí una part.

El nostre model actual passa per oferir el mateix a tanta gent com sigui possible simultàniament. Entre això i salaris baixos, és possible fer beneficis encara que el turista pagui poc. El cas paradigmàtic és el dels creueristes que s’aturen al port de Barcelona en la seva travessia per la Mediterrània, els quals gasten a la ciutat, de mitjana, la increïble xifra de 53 euros entre souvenirs, gelats, begudes i algun taxi. A canvi d’aquesta irrisòria xifra, la ciutat ha de patir una invasió que destarota l’experiència urbana tant per als visitants com per als residents.

Hem de fugir d’aquest antimodel i construir un model turístic basat en un atenció personalitzada, i les eines informàtiques –les mateixes que fan que el nostre ordinador ens bombardegi amb anuncis de ventiladors des del mateix moment que ens interessem per un– són claus per aconseguir-ho.

El repte que tenim és la digitalització de la gestió del turista abans, durant i després de la visita per tal de proporcionar-li un servei millor adaptant-lo a les seves preferències individuals. Si no li agraden les aglomeracions, li hem d’advertir de quan no ha de visitar la Sagrada Família; si no li agrada mullar-se quan plou, l’hem d’advertir de com tornar a l’hotel en una ciutat on els taxis desapareixen amb les primeres gotes; si li interessa el món jueu i els vins, li hem de poder dir com satisfer totes dues preferències en una sola jornada. Per altra banda, hem de ser capaços de derivar una part –encara que sigui petita– dels turistes que fan estada a la costa o a Barcelona cap a destins de l’interior específicament adients per a les seves preferències, perquè si allà ens en sobren, aquí ens en falten, i una de les millors contribucions que poden fer per fixar població a la Catalunya buida és portar-hi un nombre limitat de turistes.

El sector està patint molt, però ara precisament és important que les ments més clares del sector i les administracions públiques s’aliïn per construir les eines informàtiques que ens han de permetre assolir un turisme millor: més productiu, més resilient i més sostenible.

stats