31/12/2010

El miracle dels burros

4 min
Mediterrani, XXI

Ara que som entre Nadal i la Nit de Reis convé recordar que ni el Nen Jesús va néixer el 25 de desembre ni els Mags d'Orient van adorar-lo un 6 de gener.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Si oblidem la part religiosa, estarem d'acord que la Bíblia s'ha convertit en el bestseller més gran de tots els temps. En certa manera, el Nou Testament és un relat literari, el relat de més èxit que s'ha escrit mai. La pregunta és: va ser un relat original? La resposta és que no. En absolut.

Quan el cristianisme va néixer, va entrar en competència amb el mitraisme, una religió oriental que ja havia arrelat a l'Imperi Romà i estesa per tot el Mediterrani. Mitra, com Jesús, tenia dotze fidels seguidors. Amb aquests dotze deixebles va compartir un últim sopar. Els seus creients podien salvar-se mitjançant el ritus de beure la seva sang i menjar la seva carn. Com Jesús, Mitra es va sacrificar per redimir el gènere humà. I, com Jesús, va ressuscitar el tercer dia. En quina data renaixia Mitra? El 25 de desembre. De fet, es considera que l'episodi dels tres mags d'Orient adorant el nen Jesús podria ser una manera simbòlica de representar la submissió dels mitraistes a la nova fe que els suplantava. El cristianisme va parasitar el relat del personatge Mitra, i fins i tot va apoderar-se dels seus llocs sants. El sacrifici més important del ritus mitraic a Roma es feia a un turó que tothom coneix: el Vaticà.

Els fidels de Mitra, si encara existissin, no haurien d'encetar una disputa teològica amb el cristianisme, el que haurien de fer és presentar una demanda per plagi literari. (S'imaginen la xifra de la indemnització?) Dit d'una altra manera: tot és mentida, o almenys una fenomenal, grandiosa impostura. I el més curiós de tot és que no estem dient res que no se sàpiga des de fa temps. (2.000 anys, més o menys). El més sorprenent és que a ningú li importa. Podríem considerar, en tot cas, que els autors del Nou Testament van perpetrar el plagi més genial de tots els temps. El problema van ser els seus hereus.

A partir de la conquesta del poder, el relat cristià es degrada. Les històries de sants, en particular, són insofribles. Si haguéssim de fer cas a les fonts, la història d'Europa està farcida de miracles, d'Escòcia fins a Gibraltar i de Lisboa a Moscou. Meravelles tan absurdes com les mosques de sant Narcís, o els àngels de sant Marcel·lí, que el rescaten quan uns heretges el llancen barranc avall. A sant Felicià els sicaris de Roma li fan empassar plom bullent, però Déu el transforma en una beguda refrescant (!). Després l'aboquen al circ però ossos i lleons famolencs cauen als seus peus transformats en gatets. (Meravelles, per cert, que no van impedir que un botxí el decapités amb una vulgar destral.) La pregunta és: hi ha algú que en aquest segle XXI tan postmodern encara es cregui aquest conjunt d'històries infantils i alhora maniàticament gores ? La resposta és que sí. Molta, moltíssima gent. Però això no hauria d'aturar el nostre escepticisme.

No fa gaire va caure a les meves mans un llibre entranyable, el Diccionari de miracles , d'Eça de Queiroz. Queiroz era un autor portuguès del segle XIX que es va dedicar a això, a recopilar els miracles reconeguts per la fe catòlica. Literalment va fer un diccionari temàtic. Per desgràcia, Queiroz no va poder acabar una obra tan monumental. De fet, es va morir quan encara estava a la lletra B. Les darreres entrades que va escriure són miracles que tenien per protagonistes els burros. L'última Queiroz va titular-la Sant Règul foragita un dimoni que intenta posseir un burro , i diu així: "Un bon dia, sant Règul es va trobar un home posseït. El dimoni va entendre que no tenia res a fer contra el sant i va cridar: «Si m'expulses, almenys deixa'm que prengui possessió d'aquell burro». Sant Règul va concedir-ho: «Vés-hi». Però quan el dimoni anava a introduir-se en el cos del burro, l'animal, que el va veure venir, amb la pota dreta va fer el senyal de la creu al terra i el dimoni va veure frustrat el seu propòsit".

Recordo un programa televisiu en què el senyor Duran i Lleida s'encarava a una noia musulmana, dient-li que la cultura occidental era superior a la islàmica. En aquells moments m'hauria agradat dir-li que si a Europa es van conquerir drets, es van obrir portes a la llum del coneixement, en gairebé tots els casos no ho van fer gent que creia fanàticament en la virginitat de Maria, ni en el burro de sant Règul, sinó individus que, precisament, posaven en dubte tots els dogmes.

L'Església catòlica ha patit moltes crítiques injustes. Per això mateix no estaria gens malament que polís la seva tradició. Sí, ja ho sé, seria demanar massa que Benet XVI promocionés una campanya als autobusos urbans amb el rètol "Probablement Maria no era verge". Però seria molt benvinguda una reflexió que, per exemple, partís de l'enunciat: "Probablement el burro de sant Règul mai no va patir cap intent de possessió demoníaca, mai va fer el senyal de la creu amb la pota dreta, i si la va fer, devia ser un acte reflex perquè, al capdavall, només era un burro".

stats