HE PARLAT AQUÍ alguns cops d’entrevistes falses, és a dir, inventades. Però em penso que és el primer cop que els porto una (possible) entrevista impostada, en la qual algú altre es va fer passar per l’entrevistat. Anem als fets i vostès decideixen.

El poderós director de la CBS Leslie Moonves va haver d’abandonar la cadena després d’un reguitzell d’acusacions de caràcter sexual. Com acostuma a passar, va desaparèixer del focus públic. Cap entrevista enlloc. Fins que un modestíssim mitjà, anomenat Agenda i amb només 6.000 subscriptors, va publicar una conversa amb l’executiu. Afirmava, per exemple, que confiava poder cobrar els 120 milions de dòlars de quitança (!), per molt que el consell d’administració hagués anunciat que bloquejava el pagament. Molts mitjans van repicar les declaracions, esclar.

Fins que, aquesta setmana, l’entrevista va desaparèixer. Un representant de Moonves va assegurar que el seu client no va parlar amb cap reporter. Preguntats sobre com van fer l’entrevista, els periodistes van respondre que van anar provant números obtinguts a partir de bases de dades, fins que algú es va identificar com a Les Moonves. Hi van estar parlant una estona i certament l’interlocutor va donar respostes coherents en relació a allò que se li plantejava. Però el mitjà -que depèn indirectament del Financial Times - ha acabat retirant l’entrevista. Això sí, sense admetre que fos falsa.

L’epíleg l’ofereix un periodista del New York Times, que va trucar al número en qüestió. “ Guten Tag ”, va saludar un home, en alemany. Li van preguntar si era Les Moonves i va penjar abruptament. Ja els he alertat, al primer paràgraf, que no tenia la resposta d’aquest cas. Però el misteri em sembla prou interessant per compartir-lo igualment.