La mobilitat pot compensar l'atur?
La crisi de l'euro, desencadenada a Europa amb la crisi del deute sobirà, fa temps que va començar a afectar els mercats laborals. Ara com ara, gairebé 25 milions de persones a la UE no treballen: un nivell històric. Mentre que l'atur a Àustria, Alemanya i Holanda està entre el 4% i el 6%, a Grècia i a Espanya arriba gairebé al 25%. La gent jove pateix aquesta situació amb una duresa particular. Actualment més del 50% de les persones de menys de 25 anys d'Espanya i Grècia estan sense feina.
Una raó important de l'atur als països del sud de l'eurozona és el seu fracàs a l'hora de potenciar la productivitat des de la introducció de l'euro el 2002. Abans de l'euro, els països econòmicament febles podien devaluar la moneda per fer baixar el preu dels seus béns a la resta del món. Des de la introducció de la moneda comuna, això ja no és possible. La conseqüència de ser menys competitius internacionalment és un descens de la producció, i aquest descens de la producció engreixa l'atur.
Per prevenir l'augment de l'atur als països de la UE amb poc creixement de la productivitat, seria lògic pensar a millorar la mobilitat. En una situació ideal, la gent es traslladaria des de les economies febles fins als països internacionalment competitius, fent reduir d'aquesta manera l'atur als seus països d'origen. En certa mesura això ja passa. Pel que fa a Alemanya, la immigració d'estrangers, particularment de persones d'altres països de la UE, ha augmentat. Un exemple: el nombre anual d'immigrants d'Espanya va créixer més d'un 50% entre el 2010 i el 2011: un augment de 7.000 persones. En termes absoluts, però, la migració de treballadors encara és massa reduïda per fer una aportació substancial a la resolució dels problemes del mercat laboral de les economies febles.
Tot i que la llibertat de moviments consagrada per la legislació europea ha eliminat les barreres legals per a la migració a l'interior de la UE (a excepció de Romania i Bulgària), a la pràctica el projecte d'apuntalar la viabilitat de la unió monetària amb ajuda de la migració de treballadors topa amb diversos obstacles i incerteses. A banda de les barreres culturals i lingüístiques, també s'han de tenir en compte les pors que els immigrants perjudiquin els treballadors autòctons. De fet, existeixen estudis empírics que indiquen que la immigració no té gairebé cap efecte negatiu per als treballadors del país. Al contrari, els immigrants fan créixer el PIB i creen més demanda de béns i serveis a l'interior del país receptor. Un increment en la demanda dels consumidors provoca un augment en la demanda de treballadors, cosa que també pot suposar un benefici per als treballadors nadius. A més, és perfectament possible que al país receptor hi faltin precisament els treballadors que arriben. Alemanya, per exemple, busca desesperadament enginyers i treballadors sanitaris. En aquest cas, els immigrants no provocaran una caiguda dels sous, i els autòctons no perdran la feina.
En un país on l'economia pateix a causa de l'elevat atur, l'emigració alleugereix la pressió sobre el mercat de treball i el pressupost en prestacions socials. L'èxode de treballadors, amb tot, pot tenir desavantatges. En primer lloc, hi ha el risc de fugida de cervells, és a dir, la pèrdua dels treballadors altament qualificats. Tot i que a curt termini això pot passar, en una perspectiva més gran trobem un fort argument en contra d'aquest efecte: quan hi ha un elevat nivell d'atur, la gent jove no té gaires incentius per invertir temps i diners en formació. En canvi, l'expectativa de guanyar sous més elevats a l'estranger pot ser un incentiu per formar-se. Com que no tots els que decideixin millorar el seu nivell de formació acabaran realment anant a fora, això farà augmentar el nivell de formació del país en conjunt. En altres paraules, l'augment de cervells podrà substituir la fuga de cervells. Estudis empírics han demostrat que l'augment de cervells realment existeix.
En resum, prenent en consideració els efectes a mitjà i llarg termini, la migració és clarament una bona oportunitat per a tots els països involucrats. Per tant, incrementar les migracions a l'interior de la UE afavoreix els interessos de tota la UE. Com a punts de partida, serien útils per a aquesta finalitat els processos administratius que afavoreixin la immigració, les bases de dades multilingües amb oportunitats laborals i un reconeixement de les qualificacions i els diplomes ràpid i sense burocràcia. Són particularment importants els factors de fons, com ara la tolerància i el respecte a la diversitat.Ras i curt: una cultura d'acollida atractiva a les regions amb immigració.
Evidentment, l'actual crisi de l'euro no es pot superar només promocionant la migració de treballadors. Tanmateix, un augment de la mobilitat a l'interior de la UE pot fer una contribució valuosa a la resolució de la crisi. Cal afegir que la reducció de l'atur als països més devastats per la crisi és del tot essencial, no només perquè és imperatiu millorar l'estat de les finances públiques, sinó també per evitar l'erupció del malestar polític i social.
