El model alemany de FP comença a caminar
Durant dècades la FP ha estat l'aneguet lleig del sistema educatiu. És cert que una inversió insuficient i uns plans d'estudis no prou adaptats a l'entorn laboral van projectar una imatge dolenta d'una opció que, en realitat, tenia un índex d'inserció laboral elevat per als que acabaven els estudis. Va ser en part a causa del descrèdit de la FP que es va inflar la universitat fins a cotes insostenibles, de manera que la gent que simplement volia un ensenyament tècnic de qualitat pensava que només el podia trobar en unes facultats massificades. Aquesta ha estat una de les lloses del model productiu espanyol, la falta de preparació específica per a desenes d'oficis demanats bàsicament per la indústria. Precisament per això des de l'esclat de la crisi s'ha doblat el nombre d'estudiants de més de 25 anys que han sol·licitat l'accés a la FP. Molts d'aquests joves han comprovat que sense formació no hi ha cap possibilitat de sortir-se'n després de l'esclat de la bombolla immobiliària.
En aquest context, el Govern ha posat ara fil a l'agulla per implantar l'anomenat model alemany de FP, en una primera fase que inclourà una trentena d'instituts i 15 cicles formatius de grau mitjà o superior diferents. Aquest pas suposa passar de les 400 hores de pràctiques en una empresa que preveu el model actual a més de mil, i fer-les a partir del segon curs amb un contracte laboral o una beca remunerada. En el fons es tracta de recuperar una figura que havia existit tradicionalment, la de l'aprenent, com a via per introduir-se en el món laboral començant des de baix per anar escalant a poc a poc.
Però el canvi de paradigma més important serà el pes que s'atorga a l'empresa a partir d'ara per decidir quins cicles formatius s'ofereixen segons les necessitats de mà d'obra. Es tracta de reorientar la FP cap a la realitat de l'economia productiva per convertir-la en la principal via d'entrada dels joves en el món de l'empresa i del treball. I això no es pot fer sense donar veu als empresaris.
