És el moment d'una federació europea
Avui els dirigents europeus es reuneixen a Brussel·les per segellar el futur de la Unió Europea. És un moment decisiu. És un moment per demostrar als ciutadans i al món que Europa està fermament determinada a seguir el camí de la integració.
La crisi ha provocat un debat molt necessari sobre la situació actual d'Europa. Una cosa és clara: la sortida de la crisi passa per consolidar la nostra unió cap a una Unió Europea cada vegada més forta, més estreta i més perfecta.
Hem d'assumir que aquesta crisi és, en primer lloc, una crisi de confiança. Mirem un moment cap a l'altra banda de l'Atlàntic: el maig del 2012, el deute als Estats Units era de 15,8 bilions de dòlars, equivalents al 101% del seu PIB anual, quan la mitjana de la zona euro és del 91%. Enguany, el dèficit anual dels Estats Units serà d'1,1 bilions de dòlars, és a dir el 7% del PIB, mentre que la mitjana de l'eurozona és del 3%. Aquestes xifres manifesten que els Estats Units mantenen una trajectòria fiscal insostenible. I no sóc només jo qui ho diu. És el president de la Reserva Federal dels EUA, Ben Bernanke. Tot i això, ningú no posa en dubte ni el mercat únic dels Estats Units ni la viabilitat del dòlar. Una de les raons és que els nostres socis nord-americans han avançat, des de fa 200 anys, d'una simple unió d'estats cap a una unió fiscal i política. Els fonaments d'aquesta unió federal es van assentar l'any 1790. Després de la guerra d'independència dels Estats Units, molts dels estats estaven força endeutats. Això va induir tres homes polítics -Hamilton, Jefferson i Madison- a plantejar-se, durant un sopar conjunt, la necessitat puntual d'assumir el deute dels estats i d'emetre bons amb el suport del Tresor. Aquests bons donen suport encara avui al dòlar, al sistema bancari i a la fortalesa de l'economia dels EUA. Qualsevol ciutadà ho pot veure quan entra en un banc, perquè, segons la legislació dels EUA, les institucions assegurades han de posar als seus locals uns rètols que declarin que "els dipòsits tenen el suport de la credibilitat financera del govern dels Estats Units". Aquesta garantia federal és la raó per la qual els ciutadans nord-americans confien en la seguretat dels seus dipòsits, fins i tot en temps de crisi.
En els pròxims anys, Europa podria optar per un criteri similar. De fet, els dirigents europeus n'estan preparant les bases. Entre d'altres, el projecte hauria d'incloure una autoritat única de supervisió bancària europea i un sistema europeu de garantia de dipòsits. La manera més eficaç de fer-ho seria transferir la competència de la supervisió de tots els bancs amb importància sistèmica al Banc Central Europeu, i això es pot fer amb els nostres tractats actuals. La unió bancària hauria de comptar amb el suport de la credibilitat financera conjunta dels estats de l'eurozona i, més endavant, del ministeri d'Economia europeu. A mitjà termini, una unió bancària només pot funcionar si es complementa amb una plena unió fiscal i política.
El nostre camí per als propers anys és clar: si volem mantenir i consolidar la posició d'Europa al món, cal que dirigim la nostra unió econòmica i monetària cap a una federació política europea forta, amb una unió monetària, fiscal i bancària com a mínim a l'eurozona i oberta a tots els estats membres de la UE que vulguin adherir-s'hi. La resposta a la crisi és més Europa.
Per descomptat, els canvis no es fan d'un dia per l'altre. El que necessitem ara és un full de ruta creïble perquè aquesta idea sigui una realitat d'aquí al 2020. El Consell Europeu d'aquesta setmana pot ser la versió europea del sopar d'Alexander Hamilton del 1790. El president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, ha presentat propostes ambicioses, i confio que tindran moltes respostes positives, fins i tot al Parlament Europeu, que és l'assemblea legislativa de la Unió Europea elegida democràticament.
Però per fer un salt qualitatiu cap a la integració europea cal que tots els caps d'estat o de govern vagin més enllà dels interessos a curt termini i tinguin una perspectiva més àmplia i profunda. Aquests líders han d'entendre que, al món globalitzat d'avui dia, compartir i federar la sobirania no significa una pèrdua del poder democràtic. Al contrari, és l'única manera de mantenir el poder democràtic en la perspectiva dels reptes mundials que no paren de créixer, des de l'actual crisi financera i del deute fins al canvi climàtic.
Els dirigents europeus han de demostrar ara que l'euro i la Unió Europea són, com els diamants, per a l'eternitat. I que no tan sols aguantaran el xàfec, sinó que en sortiran més forts. Ja ha arribat el moment de construir una federació europea.
