20/03/2018

És el moment de formar govern i d’acabar amb la paràlisi

2 min

L’expresident de l’Assemblea Nacional Catalana i diputat de Junts per Catalunya Jordi Sànchez va anunciar ahir davant del Suprem que deixarà el seu escó. Amb aquest gest, Sànchez també renuncia a ocupar la presidència de la Generalitat després d’haver estat proposat per Carles Puigdemont i el seu grup parlamentari, de manera que deixa pas a un altre candidat, en aquest cas, Jordi Turull. D’aquesta manera s’intenta tancar el cicle que tenia com a objectiu evidenciar la vulneració dels drets polítics dels dos candidats i deixar pas a un altre candidat que, tot i estar investigat i haver estat a la presó, no hauria de tenir entrebancs per poder ser investit, ja que fins ara ha gaudit de llibertat per actuar en la seva condició de diputat electe.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Aquest temps transcorregut ha tingut una cara i una creu. D’una banda, s’ha posat en evidència l’Estat, que no pot dissimular el seu nerviosisme pel fet que l’independentisme mantingui l’embat. Però, de l’altra, ha allargat l’aplicació de l’article 155 i la intervenció de la Generalitat. L’independentisme s’ha dividit els últims temps entre els que consideraven una prioritat la recuperació de l’autogovern i els que veien més necessari mantenir la tensió amb l’Estat. Tot i que és aviat per fer un balanç exhaustiu del que ha significat el 155, en termes de paràlisi governamental, però també de filtració per part de l’Estat de l’administració catalana, avui hi ha un consens molt general que cal recuperar les institucions amb un govern efectiu. Per això ara resulta imprescindible accelerar els terminis per no deixar més dies dels estrictament imprescindibles la Generalitat en mans d’Enric Millo i els subsecretaris dels respectius ministeris. Tanmateix, cal assenyalar que la CUP difícilment votarà a favor de la investidura de Jordi Turull. Per tant, és molt probable que calgui que tant Puigdemont com Toni Comín deixin l’escó de diputat perquè hi hagi una majoria suficient al Parlament per investir Turull. Aquest seria un acte de generositat i responsabilitat política imprescindibles en un moment en què una repetició electoral seria catastròfica per al país en general.

Ara bé, també cal ser conscients que Turull podria ser descavalcat del càrrec després del judici de l’1-O. Sens dubte l’impacte d’un president de la Generalitat en exercici sent jutjat per un delicte de rebel·lió i sedició serà gran, i l’independentisme vol aprofitar-lo estratègicament, però per això mateix caldrà preparar l’estructura del Govern perquè no pateixi cap daltabaix quan arribi el moment. És a dir, el nou executiu ha de tenir en compte que Turull pot ser un president amb data de caducitat, a més d’estar permanentment en el punt de mira del jutge Llarena i, per tant, cal preparar un escenari en què la governabilitat no es vegi afectada per l’activitat judicial. El relleu de Jordi Turull ha d’estar pactat i preparat des del primer moment, perquè l’objectiu ha de ser una legislatura de quatre anys, recuperar les institucions i fer política de manera seriosa i amb l’objectiu de superar la paràlisi actual i encarar el futur.

stats