27/02/2018

A la caça de Puigdemont

2 min

PeriodistaLa setmana passada l’humorista Joaquín Reyes gravava un esquetx per a El intermedio caracteritzat de Carles Puigdemont i va rebre la visita de sis agents de la Policia Nacional que s’hi van acostar alertats per un veí. El mateix humorista admetia que els agents s’acostaven a ell a poc a poc, sense tenir gaire clar el que estaven fent. És obvi que seria força insòlit trobar-se el Puigdemont autèntic amb una estelada al coll, un parell de càmeres de televisió, i un equip de producció, gravant en un parc de Torrejón de Ardoz que representa una mena d’Europa en miniatura.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

El Gran Wyoming va rebre l’humorista perquè expliqués les circumstàncies d’aquest disbarat increïble. Tots dos reien. Es veu que quan la productora del programa va poder parlar amb el veí que havia fet la denúncia, li va preguntar que com se li havia acudit reaccionar d’aquella manera: “Es que no están las cosas para hacer chorradas”, va dir l’home. El Wyoming fins i tot li va demanar a Reyes que des de la televisió enviés unes paraules a aquell senyor que havia trucat a la policia: “Héroe anónimo: que ha hecho muy bien. Que si ve a un hombre con bufanda amarilla y abrigo, que denuncie”. La frase, carregada de sarcasme, posava en evidència el clima d’autoritarisme que estem patint, en què qualsevol detall insignificant es pot convertir en motiu de denúncia i en què l’acte més intranscendent, fins i tot gravar un esquetx pel carrer, pot acabar a comissaria. De fet, en una altra entrevista Reyes admetia que en aquest context tòxic fins i tot un es pensa dues vegades qualsevol acudit que vol fer, perquè enmig de tantes susceptibilitats judicials un ja no sap a què atenir-se.

Joaquín Reyes va ser entrevistat en diversos programes d’Antena 3 i La Sexta i tothom reia. “¿Te han detenido?, ¿te hubiera gustado que te hubiesen detenido?”, li preguntava Mamen Mendizábal al programa Más vale tarde.

La situació delirant i ridícula, sense cap mena de dubte, dona per fer-ne molta conya. D’una banda, evidencia el clima policial que vivim, en què tot sembla solucionar-se a còpia de denúncies i enviant la gent a la garjola. De l’altra, demostra la catalanofòbia imperant. Com, malgrat un context innocu, inversemblant i còmic, com el d’un home caracteritzat fent comèdia davant de monuments europeus de cartró, s’acaba generant una trucada a la policia.

Hi ha persones que ja no poden distingir entre realitat i ficció, perquè és la simple presència de símbols independentistes, fins i tot quan són d’attrezzo, el que provoca la reacció de denúncia. Anem rient, que tots aquests detalls esperpèntics són símptomes de com hi ha una part de la societat disposada a escanyar la llibertat d’expressió.

stats