CRÍTICA TV

Una altra manera de fer publicitat

La marca catalana de cervesa ha fet una bona jugada

Fa unes quantes setmanes va arribar a la televisió l’anunci que, des de fa uns anys, marca l’arribada oficial de l’estiu: el de cervesa Damm, el 'Mediterràniament'. Aquesta edició del 2019 el cop d’efecte ha sigut indubtable. S’han distanciat de la versió ‘pija-hippie’ per interpel·lar-nos amb l’eslògan ‘Una altra manera de viure’. Per fi han deixat els reiteratius romanticismes aspiracionals de guapos a la platja per recordar-nos que tenim el mar ple de merda. En una època en què la publicitat intenta recuperar amb dificultats la credibilitat perduda durant la crisi econòmica i ha d’inventar nous tipus de relat per captar l’interès de l’audiència, la marca catalana de cervesa ha fet una bona jugada.

Per fi han deixat els reiteratius romanticismes aspiracionals de guapos a la platja per recordar-nos que tenim el mar ple de merda

La primera part de l’anunci, titulada 'Ànima', ens sorprenia estèticament amb unes imatges submarines espectaculars d’una ballarina que, quan ens havia seduït, feia un gir sobtat per convertir-se en una història de por i trista. La misteriosa dama aquàtica s’ofega enmig de les deixalles que els humans hem llençat al mar. L’anunci acomplia una part de la seva funció: la de cridar la nostra atenció i despertar la mala consciència. Però n’oblidava, segurament de manera volguda, una altra d’essencial en tot missatge publicitari d’una beguda: fer-nos venir ganes de prendre’n una. El líquid que omplia la pantalla no semblava refrescant sinó hostil i les deixalles marines les associàvem a la toxicitat i no al consum.

Però aquesta setmana ha arribat la segona part de l’anunci, titulada 'Amants'. I la història ens presenta tot de personatges reals que es dediquen a preservar la flora i la fauna marina i lluitar per la bona salut del Mediterrani. L’anunci es converteix en un homenatge a aquestes persones i en un reclam que torna a apel·lar a la nostra consciència. Al final, tots beuen cervesa, de manera que indueixen l’espectador a fer-ho. Missió acomplerta. La bonica banda sonora, una cançó de Joan Dausà, té versos en què subtilment la marca entona un 'mea culpa': “Soc jo i ho reconec amb por...”, “Soc jo i et demano perdó...” I és que bona part de les deixalles que infesten els mars provenen de materials vinculats als envasos de beguda. El gest publicitari podria semblar hipòcrita i superficial si no fos per una adreça web que apareix al final i que, si t’hi connectes, confirma que més enllà d’un missatge bonic és una declaració d’intencions de la marca i una estratègia a nivell global que va més enllà de l’anunci: el compromís de l’empresa amb la sostenibilitat. La web explica que han substituït les anelles de plàstic dels 'packs' de cervesa per d'altres de cartró biodegradable, que els gots d’un sol ús dels festivals també ho són, que els envasos són retornables i reciclables i un llarg etcètera.
Tot plegat, per tant, té un sentit i demostra que, pel que fa a màrqueting, hi ha molt més que aparença. Et venen una nova filosofia empresarial i, com diu l’eslògan, "una altra manera de viure". I, per fi, una altra manera de fer publicitat.

Més continguts de