CRÍTICA TV

La canícula cohesiona el territori

¿Donem el valor que cal a la informació meteorològica o l’estem convertint en una mena de circ?

Les onades de calor són la tradició televisiva de cada estiu. Cada any, sense excepció, els dies més calorosos, les televisions espanyoles repeteixen exactament el mateix vídeo per fer incrementar la temperatura de sensació a l’audiència.

La notícia consisteix en anar fent una roda de connexions arreu del territori espanyol en què les persones diuen davant de càmera que tenen calor i solucions improvisades per alleujar-ne els símptomes. Tarragona, Pamplona, Granada, Madrid, València, Sevilla, Lleida, Múrcia... A tot arreu, el mateix: “Es horroroso”, “Es un infierno”, “Es insoportable”, “Es que no sales de casa”, “Es que lo mejor es salir de casa”, “¡Mucho calor!”, “Bastante duro...”, “Los críos lo llevan fatal...”, “No se puede dormir”. Les cadenes es recreen en les conseqüències dels cops de calor mostrant tota mena d’escenes dramàtiques. “Cuidado con los actos oficiales”, recordaven a Telecinco, i ensenyaven que en un acte en un ajuntament, una mena de patge abrigadíssim amb roba de vellut defallia mig garratibat en ple discurs de l’alcalde. David Cantero feia el diagnòstic per aproximació: “En Valladolid un hombre ha caído desplomado posiblemente como consecuencia de la ola de calor”.

Les cadenes es recreen en les conseqüències dels cops de calor mostrant tota mena d’escenes dramàtiques

Les notícies s’amenitzen amb tota mena d’idees per fer passar la calor: que si prendre gelats, que si estar-se en una terrassa a l’ombra, que si beure cerveseta... I a continuació el màrqueting associat a les altes temperatures: botigues de ventiladors, instal·ladors d’aires condicionats, venedors dient que se’ls acaba l’estoc, parades de vanos i gelateries. La majoria de connexions es duen a terme des d’espais on hi ha aigua: fonts municipals convertides en banys públics, piscines, platges, estanys, rius i palanganes als balcons. També expliquen mètodes per retenir l’aire fresc dintre de casa i fer baixar les temperatures de les habitacions, donant consells sobre quan tancar finestres i quan obrir-les.

Les onades de calor, de fet, s’aniran repetint. I les notícies resultants seran exactament les mateixes. Potser el més sorprenent és que en una època en què el canvi climàtic està a l’ordre del dia, les notícies sobre les altes temperatures, insòlites en un mes de juny, continuïn sent tan naïfs com sempre.

Entre gent acalorada a les terrasses, l’apologia del gelat i la cerveseta, la propaganda de l’aire condicionat i els consells sobre abaixar persianes, comences a pensar si estem parlant del que veritablement importa: hi ha algun tipus de relació entre aquestes notícies que cada any apareixen a la televisió exactament de la mateixa manera i el canvi climàtic? La civilització acabarà cuita al vapor mentre el senyor que fa cinc mil ens diu que no pot dormir? Quants anys més ens ensenyaran senyores banyant-se a la platja per explicar-nos que les temperatures són altes? Estem donant el valor que cal a la informació meteorològica o l’estem convertint en una mena de circ per cohesionar el territori i recordar que a Espanya hi fa calor?

Més continguts de