Deixeu-vos abduir!
Crítica de teleAviat farà un any que els marcians van arribar a TV3. Va costar que aterressin perquè eren dies políticament molt convulsos, l’estat d’ànim del país estava sota mínims i la incertesa sobre el futur era enorme. La televisió no parava d’emetre programes especials d’actualitat perquè cada minut que passava semblava un notícia d’última hora, la gent va deixar d’anar als teatres i als cinemes i la cultura semblava el menys important. ‘Quan arribin els marcians’ va arribar discret i en temps de grans incerteses. I, per sort, continuen entre nosaltres. El context político-social no és gaire més esperançador però els humans hem après a conviure-hi. I mentrestant, cada dijous a la nit, una mica massa tard, la pantalla s’il·lumina per contactar amb ells. I explicar-los el millor que els podem oferir.
No s’encarreguen del que és urgent, però sí del que és important. A través del cinema, els llibres, la televisió, la música, el teatre, les tecnologies, l’art, les noves tendències es parla de feminisme, de desigualtat, de filosofia, de valors, de fenòmens socials, del poder, dels adolescents, de la mort, de la rutina, del turisme, de l’ambició, de l’homosexualitat, de futbol, de la família, de la nostàlgia i del que calgui. És un programa que et descobreix experts, nous rostres que no sabies que existien, que et retroba amb referents, que t’amplia l’univers i t’ofereix nous noms per investigar. És un espai on no van a remolc del que veus a tot arreu sinó que saben construir un relat transversal interessant i diferent sobre l’actualitat. ‘Quan arribin els marcians’ parla de nosaltres, dels humans, i de què hi fem en aquest món.
Més enllà del contingut, televisivament hi ha la cura de qui intenta fer de cada programa una petita obra d’art, on les imatges, les músiques de fons, la posada en escena, et bressolen una mica abans d’anar-te’n a dormir. I no ho fa des de l’esteticisme més superficial sinó des de la inquietud de comunicar. ‘Quan arribin els marcians’ és el racó que necessiten tots aquells que volen reconciliar-se amb la televisió. La prova que està ben fet és que en aquest espai no hi ha res que ja hagis vist o t’hagin explicat en un altre programa. És una televisió on, en el relat, no hi ha la preocupació per fer-ho entretingut, ni lleuger, ni fàcil. Sinó l’obsessió per fer-ho bé, que sigui interessant i mostrar confiança en l’espectador. Gràcies als extraterrestres hi ha un programa que ha entès que la cultura no és un catàleg sinó tot allò que ens envolta, i que els seus tentacles van més lluny que l’ordre de la cartellera i les promocions.
El programa de continguts culturals de TV3 és una meravella que en aquests onze mesos ha sabut consolidar-se i fer un pas endavant, no en el que ha de ser un programa de cultura sinó en el que ha de ser la televisió.
