La fórmula infal·lible de TV3
Crítica de teleVespre amb molta despesa de benzina, dilluns a TV3. En Toni Cruanyes acomiadava el 'TN' amb un bon reportatge de les rotondes més lletges de Catalunya. Després s’estrenava 'Matriculats', sobre l’apassionant món de les autoescoles. I tancava la nit l’Eloi Vila amb les seves entrevistes 'Al cotxe'. Programes ambulants i amb volant. Ja fa temps que tenim una programació amb excés d’interiors de vehicles. El cotxe és el nou plató, perquè abarateix el cost del format.
'Matriculats' funciona seguint el patró d’'Aeroport' i tantíssims altres programes que fa anys que veiem a TV3: endinsar-se en un món que ens és molt familiar però del qual no coneixem els detalls ('Veterinaris', 'Emergències', 'Jutjats'...). A Catalunya és una fórmula infal·lible. 'Matriculats' va arrasar d’audiència. Un 21,4% de 'share' i 665.000 espectadors. L’audiència es projecta en la vivència. És un 'docu reality' centrat en les peripècies dels conductors, amb situacions còmiques televisivament agraïdes perquè explota la indefensió i inseguretat dels protagonistes en situació de risc (hi ha el suspens pel possible desastre) i té ingredients del 'talent show': procés d’aprenentatge, èmfasi en els errors i veredicte final.
També s’ha utilitzat l’estratègia d’un narrador de veu coneguda, solvent, expressiva i que cau bé (l’Òscar Dalmau, rememorant aquell 'Caçadors de bolets'), que serveix de fil conductor i potencia l’efecte humorístic de les situacions que anem veient.
Ara bé, els gags del guionista abusen del recurs fàcil de l’humor comparatiu. Qualsevol cosa s’assembla a una altra: “Hi ha gent que els nervis els porta com el tanga, per dins”, “Els semàfors són com la màfia, o els respectes o acabes tenint problemes” o “Una alumna que a l’hora de conduir tremola més que un país de l’Amèrica Llatina”. També utilitza l’humor directament dolent: “¿Sabeu com es diu la festa de Tots Sants on tothom condueix karts i no para de fotre’s castanyes? La 'kartanyada'!” I fins i tot una certa burla, més o menys afinada, dels protagonistes. Després d’ensenyar un conductor novell que porta una extremitat ortopèdica de metall, conclou: “L’Ángel, que té els nervis d’acer. I la cama”.
Més enllà d’això, el programa és àgil i divertit per les situacions que mostra i per un càsting de personatges encertat en què alguns es convertiran en emblemàtics i en què s'aprofita l’aparició puntual d’algun famós. Està ben realitzat i editat tot i les dificultats que comporta gravar dins de vehicles o circulant pel carrer. La postproducció dels rètols està ben utilitzada a l’hora de remarcar a l’espectador els errors i les imprudències. I, de retruc, subtilment fa la funció de servei públic, recordant algunes normes de circulació. Ja que diuen que TV3 adoctrina, tant de bo 'Matriculats' serveixi perquè la gent que condueix sàpiga que al cotxe hi té uns llums que es diuen intermitents i que aprengui quan s’han de posar.
