El 'hat trick' de Carles Puigdemont
Diumenge al vespre Vicent Sanchis entrevistava Carles Puigdemont a TV3. Era la culminació del hat trick de l’expresident de la Generalitat. En una setmana ha fundat JxCat deixant fora de joc el PDECat; ha tret el llibre M’explico, que recull el seu punt de vista dels dies clau del Procés fins a l’exili, i s’ha deixat entrevistar a TV3 per vendre tots dos projectes. L’entrevista (que no ens van dir que era gravada) es duia a terme en un plató rudimentari de Brussel·les que no permet les filigranes de realització ni l’elegància habitual de les entrevistes polítiques de la televisió pública. Les estretors de l’espai feien pensar que no s’havia ni pogut mantenir la distància física que requereix la pandèmia que sí que es va establir en l’entrevista amb Junqueras. De fet, la distància emocional també semblava més relaxada. El to cordial i un punt de complicitat es va mantenir tota la conversa sense que apareguessin les tensions, les incomoditats i la crispació que es va fer evident amb el líder d’ERC.
L’entrevista va començar després d’una introducció monòtona d’un minut i vint segons de Sanchis. Un text més pensat per ser llegit en un diari que no pas per captar l’atenció dels espectadors en un espai de televisió: llarg i sense el llenguatge directe i l’èmfasi que demana el mitjà. El programa arrencava amb l’esperit d’una entrevista promocional. Mentre Sanchis anunciava que el llibre havia arrasat a les llibreries i que havia desbocat una gran expectació, realització inseria un pla del llibre i, a continuació, mostrava un primer pla de Puigdemont mirant a càmera esperant que Sanchis acabés la presentació. El director de TV3, en un moment de la conversa, fins i tot va subratllar el valor de l’obra: “És un llibre molt, molt, molt interessant”.
Com que bona part de l’entrevista consistia a repassar el contingut de M’explico, es va produir un fet redundant: molts dels interrogants de la conversa giraven al voltant d’aspectes pels quals Sanchis i altres periodistes de TV3 ja li havien preguntat en anteriors ocasions. Era com un déjà-vu d’explicacions d’uns fets que, en aquests anys, Puigdemont ja ha tingut l’oportunitat d’explicar.
Hi va haver moments interessants en l’entrevista, sobretot quan Puigdemont va reiterar que si el tornen a escollir president tornarà a Catalunya. Un altre déjà-vu. Tot i que a l’hora de contestar si es presentaria a les eleccions va mantenir la seva estratègia del misteri amb un “No faig plans” que sona més a evasiva que a veritat. Sanchis li va preguntar pel paper dels grans grups mediàtics en el Procés i pels empresaris que el van pressionar en els dies clau. La llàstima és que en cap moment es mencionessin els noms d’aquests empresaris. Segur que l’audiència hauria agraït saber qui són per conèixer com les gasten alguns factòtums del país.
L’entrevista es va acabar amb Puigdemont parlant sobre la seva infelicitat. En els darrers segons després del comiat, qui semblava content per la feina feta era Sanchis. Dimarts és el torn de Carrizosa. Veurem si el to i la cordialitat resisteixen el proper convidat.
