ara.cat

Dimarts a la nit TV3 feia l’especial El nou coronavirus. Volem saber per informar de l’epidèmia. Amb una població infoxicada des de fa setmanes amb el Covid-19, el contingut del programa i, sobretot, el to i l’estructura servien per revisar coneixements i ordenar conceptes. Rebaixar l’alarmisme i poder aprofundir periodísticament des de la serenitat i el rigor és el servei públic que calia oferir en un moment de confusió social com aquest. El plató tenia la rellevància de les nits electorals i l’asèpsia estètica d’un laboratori futurista, amb el pèndol de Newton com a element simbòlic per apel·lar a la ciència. Laia Servera, presentadora habitual de l’InfoK, assumia la conducció del programa. Està bé que apareguin professionals que no són habituals en aquest tipus d’especials per trencar rutines televisives. Servera va ser correcta en l’execució tot i les inseguretats lògiques del canvi de format, i va donar al programa un aire d’InfoK per a adults: missatges clars, rigorosos i amb esperit pedagògic. Va sorprendre inicialment que tutegés el Dr. Antoni Trilla, l’eminència en epidemiologia. Després del programa la periodista va aclarir a Twitter que havien acordat amb l’expert aquest tracte més informal per potenciar la sensació de proximitat amb l’espectador. Potser hauria calgut aclarir-ho i, fins i tot, desestimar la idea. L’embolcall televisiu era d’una formalitat evident i necessària (l’epidèmia ho exigeix) i, per tant, el tuteig no encaixava en el context televisiu que s’havia preparat. A més, la sensació de proximitat amb l’audiència depèn sobretot de l’habilitat per comunicar de manera senzilla i afable, uns valors dels quals disposen tant la presentadora com el convidat.Per sort, la musiqueta inicial amb què van guarnir el primer tram de l’entrevista no va trigar a desaparèixer. Els rètols amb les preguntes de l’audiència mentre escoltàvem Trilla provocaven certa dissociació comunicativa: o llegeixes o escoltes, però tot a la vegada no funciona. En la segona part, tres especialistes van donar resposta a les qüestions. Gairebé una trentena de consultes arribades per diferents vies, dos terços de les quals formulades per dones. No es van poder resoldre bona part de les qüestions sobreimpressionades en el primer tram del programa, i això que algunes eren molt interessants. El text de les preguntes era una mica lent a l’hora d’aparèixer en pantalla i frenava el ritme del programa. Durant tres dies, la cadena va estar convidant els espectadors a preguntar. Per aquest motiu es va fer estrany que dues de les consultes gravades des del mòbil fossin de treballadores de la mateixa cadena i no es digués. Un recurs incomprensible, innecessari perquè hi havia un munt de preguntes, d’ètica dubtosa i de nul·la transparència en un programa que l’exigeix. El nou coronavirus. Volem saber va arrasar en audiència, i va superar fins i tot l’exitós Supervivientes de Telecinco. Més enllà de la fina ironia dels títols, demostra la preocupació social i el fet que la televisió de servei públic i ben feta és percebuda com una estructura d’estat.

ara.cat

ara.cat

Un 'InfoK' per a adults

Els partits arriben sense candidats clars al compte enrere electoral

Molt a favor de les sèries avorrides

La crisi del covid-19 fa caure la delinqüència als destins turístics

“A veure si això et serveix d’aprenentatge per no tornar sola a aquestes hores de la nit”

Salut estableix un llindar per prohibir les visites a les residències