CRÍTICA TV

El nen telepredicador

Al '30 minuts' entrevistaven Silas Malafaia, de l’Església evangèlica més conservadora del Brasil

Diumenge a la nit, el '30 minuts' emetia ‘El Brasil més ultra’, de François Cardona. El reportatge explica com el seu president, Jair Bolsonaro, va poder guanyar les eleccions tenint en compte que un any abans només tenia un 4% de la intenció de vot. Un dels elements claus de l’èxit fulgurant de Bolsonaro ha sigut l’Església evangèlica. I en aquest sentit, el reportatge accedia de manera privilegiada a dos personatges absolutament xocants, no només pel seu discurs sinó també per la manera de mostrar-se davant de la càmera, que sovint pot ser un element encara més revelador.

Entrevistaven Silas Malafaia, el pastor de l’Església evangèlica més conservadora del país, amb dotze milions de seguidors. Aquest home té una estretíssima relació amb Bolsonaro i se’l considera la figura determinant perquè arribés a president. Fa trenta anys que té un programa d’èxit a la televisió brasilera, ‘Vitória em Cristo’ [Victòria en Crist], des d’on deixa anar els seus discursos amb un biaix polític a favor de Bolsonaro.

Malafaia rep l’equip del reportatge a casa seva i la primera escena que veiem és esperpèntica

Malafaia rep l’equip del reportatge a casa seva i la primera escena que veiem és esperpèntica. Va amb una mena de pijama, de pantalons curts i samarreta, i camina malhumorat per la cuina preguntant a la minyona com és que no ha arribat la premsa. La cuina està desordenada i ell mateix s’encarrega de renyar el servei per aquell caos. Malafaia va responent preguntes mentre es passeja pel jardí, on es veu moltíssima roba estesa. I finalment surt esmorzant, en una taula que torna a estar plena de recipients, mentre ell està eixarrancat a la cadira, mirant el mòbil, en una actitud excessivament informal tenint en compte que ha de parlar per la televisió sobre el president i justificar un estil de fer política i també la seva riquesa personal. Malafaia s’exhibeix amb la deixadesa del prepotent ignorant, la fatxenderia de l’extrema dreta a qui tant se li’n fot tot, l’ostentació vulgar de qui es pensa que allò és la imatge del poder.

Però el reportatge encara ens reserva un altre fet esperpèntic. Al Brasil, qualsevol pot ser pastor de l’Església evangèlica, fins i tot els nens. I posaven el focus en João Vitor Ota, una criatura de deu anys que s’ha convertit en el telepredicador més popular i que també fa propaganda de Bolsonaro. L’escena en què el reportatge mostra una de les seves actuacions et deixa consternat. La manera com el nen imita els adults, i l'estat de megalomania malaltís que això li provoca, fan por. I com el públic l’adora també. El programa entrevista el seu pare mentre condueix per començar la gira pel país, amb el nen esgotat dormint al seient del darrere, com una mercaderia. Hi ha vegades que un bon reportatge no necessita gaires discursos ni declaracions per explicar el rerefons de determinades circumstàncies. Les dues escenes deixen ben clar el perfil psicològic, el terror, els engranatges de poder i el drama que hi ha darrere de Bolsonaro.

Més continguts de