El passeig de Lluís Permanyer
Dimarts, a TV3, descobríem l’evolució històrica del passeig de Gràcia de Barcelona, des del seu naixement fins a l’actualitat. Ho fèiem acompanyats de la singularitat narrativa del cronista Lluís Permanyer, que combinava la nostàlgia pròpia i la reivindicació del patrimoni amb l’esforç d’adaptar-se als nous temps. Com és habitual en els reportatges televisius de Permanyer, resulta fascinant descobrir el passat de la ciutat, els canvis, el perquè dels noms i tota mena de barbaritats arquitectòniques i urbanístiques que s’han fet en nom del progrés i que vistes ara resulten difícils de creure.
En el reportatge Passeig de Gràcia, l'escenari burgès és impactant l’arrencada i conèixer com i per què neix aquesta avinguda i, sobretot, quina finalitat tenia aquell carrer i quines construccions hi havia. El corpus documental i fotogràfic del reportatge és excepcional. Lluís Permanyer és el fil conductor del relat i s’acaba convertint en una figura emblemàtica més d’aquell paisatge urbà: la seva manera de caminar, l’estilisme i elegància que el caracteritzen, la manera d’incloure la seva presència en les entrevistes i l’entonació en la locució construeixen un personatge televisiu poc habitual però que s’ajusta al model de reportatge i al contingut.
Tot i que es nota, sobretot a l’inici, els esforços per dotar el reportatge d’un punt de modernitat amb la infografia, les limitacions de pressupost i el plantejament narratiu de Permanyer ho fan molt difícil. Malgrat tots els elements positius que té el reportatge, el guió no està pensat per a un llenguatge televisiu. I aquest fet arrossega també aspectes de realització que acaben donant al reportatge una pàtina de televisió antiga, una narració audiovisual pròpia de fa trenta anys i no pas actual.
Al marge d’això, el llegat professional de Lluís Permanyer és inqüestionable i que pugui ser difós des de la televisió pública resulta imprescindible. No només té valor des del punt de vista identitari, en tant que ciutadans, sinó històric i, sobretot, cultural. Es demostra com els canvis socials, polítics i econòmics afecten profundament les ciutats, les transformen i provoquen, de retruc, encara més canvis. És difícil poder obtenir aquest retrat evolutiu d’una ciutat i, per tant, la tasca de Permanyer com a cronista de Barcelona és indispensable. Perquè no és útil només com a mirada al passat, sinó com una advertència de cara al futur: els disbarats en la remodelació de la ciutat, els criteris urbanístics, la manera de cedir davant grans lobis econòmics i prioritzar-los en detriment del ciutadà comporta conseqüències que s’han de tenir en compte en decisions municipals futures.
La tasca de Permanyer adquirirà encara més valor amb els anys, quan l’única manera de reconèixer Barcelona sigui recuperant un dels seus reportatges televisius.
