15/06/2020

Recuperar la relació epistolar

2 min

Fa dues setmanes que cada dijous s’emet al canal 33 Correspondències, un format innovador que, tot i jugar hàbilment amb la imatge, posa en valor la paraula i la reflexió en un sentit més íntim i filosòfic. Sempre té com a protagonistes dues dones i el programa estimula una relació epistolar entre elles que es desenvolupa de manera totalment lliure, en funció d’allò que tenen ganes d’expressar-se mútuament. Correspondències va alternant les seves observacions a partir de la lectura d’aquestes cartes. En el primer episodi, la periodista, poeta i activista Txell Bonet s’escriu cartes amb la seva amiga i dramaturga Victoria Szpunberg. Les veus de cadascuna d’elles es van intercalant, establint un diàleg sobre circumstàncies que tenen a veure amb el seu vincle. En el seu cas parlen de la infantesa, del procés de créixer i descobrir el món, de l’evolució íntima per adquirir una veu pròpia i de trobar-la a partir de l’escriptura. També recapaciten de valors com la identitat o la llibertat. En el segon capítol, les protagonistes són les fotògrafes Laia Abril i Bieke Depoorter. Totes dues són grans viatgeres per motius professionals i reflexionen sobre la llar i la nostàlgia. També, en un dels moments més enriquidors del programa, analitzen les implicacions de la seva feina a l’hora de posar-se darrere de la càmera i del propòsit del procés fotogràfic. Pensen sobre com els influeix allò que retraten, com incorporen a la seva existència les vides de les persones que tenen davant de l’objectiu.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

La virtut del programa és la manera com ha sabut trobar una proposta visual a un concepte tan verbal i literari. Veiem les protagonistes escriure les cartes, però també enregistrar-les en un magnetòfon propi dels anys vuitanta, amb cinta de casset. De fet, Correspondències té una estètica que ens transporta al passat, ja sigui amb els colors de la imatge o la textura que s’afegeix al tractament visual. La veu d’elles, per tant, és el fil conductor que fa més explícit aquest diàleg que s’estableix entre totes dues i que va creixent a mesura que avança el programa. De fet, l’acte d’escriure cartes també ens transporta a un ritual passat. En una era en què la comunicació s’ha convertit en instantània i, sobretot, molt pràctica, per comunicar gestions més que no pas reflexionar, Correspondències reivindica un intercanvi molt més pausat, que té la voluntat d’aprofundir. Mentre tot això es desenvolupa, es van encadenant les imatges de les protagonistes en entorns personals que al·ludeixen als seus pensaments, aportant matisos i sensacions. És un programa bonic, càlid, que permet descobrir personalitats de la cultura allunyant-se del gènere de l’entrevista o de la promoció, que és la manera com la televisió aborda aquest àmbit. I transmet a l’espectador un relat tranquil, per fer baixar les pulsacions, per simplement escoltar o meditar sobre un mateix.

stats