ara.cat

Divendres al matí, a Los desayunos de TVE, el presentador Xabier Fortes abordava de manera generosa l’escàndol del rei Joan Carles I i les comissions milionàries que hauria cobrat de la monarquia saudita. Amb l’ajuda dels quatre tertulians, van començar parlant de la possible creació de la comissió d’investigació al Congrés i les conseqüències que tindria en les aliances de govern aquest assumpte. Però, més enllà del vessant polític, es va parlar també del vessant mediàtic i judicial. El periodista Ignacio Escolar apuntava que en aquesta ocasió s'havia notat un canvi d’actitud en la majoria dels mitjans i recordava que feia molts anys que hi havia suspicàcies respecte al finançament de la monarquia. Va criticar el que s’ha anomenat periodisme d’Estat i que en massa ocasions la premsa ha optat per mirar cap a una altra banda, fet que aquesta vegada no havia succeït de manera tan accentuada. Certament, que a la televisió pública espanyola s’estigués mantenint aquella conversa mentre, simultàniament, s’anaven mostrant imatges d’arxiu d’un rei emèrit era insòlit. Primer per l’aparent transparència de la cadena a l’hora d’aprofundir en aquest cas sense pressa, i en segon lloc perquè aquelles imatges de Joan Carles I gaudint de la vida i dels privilegis de la Corona adquirien un significat al·legòric. A la imatge del monarca que destacaven en el plasma del plató i de la taula apareixia el rei saludant alegrement amb cara de satisfet en una plaça de toros. Un contrast curiós perquè li donava un aire de vividor que fins i tot resultava còmic tenint en compte quin era el context informatiu. Fins i tot en una de les imatges de recurs es veia el rei intentant caçar al vol la montera que li llançava un torero. També l’ensenyaven en actes oficials amb el rei de l’Aràbia Saudita, on, presumptament, el monarca hauria aprofitat per fer l’egipci.Amb tot, parlar de la monarquia espanyola comporta la utilització, encara, d’unes expressions eufemístiques que posen al descobert els peus de plom amb la família reial espanyola. Frases com “Todos sabemos a lo que nos estamos refiriendo” o “Hay cosas muy feas” o “Da la impresión de que el Rey no ha cuidado de sus relaciones durante muchos años de mandato” delaten que la cara més fosca de la corona sempre ha sigut un secret del domini públic. El més curiós, però, era el rètol amb el titular que es mantenia de manera gairebé permanent en pantalla. LOS NEGOCIOS DEL REY, deia en lletres ben grosses. Negocis no estava posat entre cometes però, per descomptat, era inevitable pensar en aquest concepte com un altre eufemisme, potser el més flagrant i divertit de tots. Si l’investigat hagués sigut un polític, un de català, per exemple, difícilment s’hauria batejat com a negoci el cobrament de comissions i donacions estranyes en comptes suïssos.

ara.cat

ara.cat

Segur que això del rei són 'negocis'?

Gràcies a monitores i monitors

Demanar independència judicial sense que se t'escapi el riure

3. Les 'filières' de pas clandestines transfrontereres

Les obres de la C-66 treuen a la llum les restes d'una casa medieval a la Garrotxa

El Govern alerta sobre el tracte favorable de l'Estat a Euskadi