La tele, per fi, es fixa en el masclisme
Dijous al .Cat van abordar una qüestió imprescindible: el masclisme. Bé, el títol era Masclisme i política, però la segona part se l’haurien pogut estalviar. Analitzar el masclisme a seques com a problema global i no com una qüestió específica associada a la política és més necessari. Es notava, aquí, un punt de vista masculí a l’hora de perfilar el tema. De fet, les tres convidades (Neus Munté, Inés Arrimadas i Anna Gabriel) van ser les que van reconduir el contingut: no ho van analitzar des del victimisme personal sinó com un greu problema social. Xavi Coral i Tian Riba van recórrer a la col·laboració de la Natza Farré. El presentador va justificar la seva presència a la taula “perquè a la seva secció sempre troba molts exemples d’aquest masclisme”. No calia justificar-la, ja ho enteníem. És més, sort d’ella, perquè el seu paper va ser clau per aprofundir una mica més. El debat, de to conciliador, va ser molt interessant i televisivament insòlit. El masclisme és el que s’ha d’aguantar cada dia però que gairebé mai s’analitza en el mitjà.
Deu ser perquè la tele en si mateixa continua sent un reducte de masclisme. Una còmplice per inèrcia que crea estereotips i patrons de conducta i contribueix a normalitzar-lo. Munté, Arrimadas i Gabriel van ser una bona tria de convidades, que es van complementar amb encert i van fer avançar el discurs. S’hi va afegir l’eurodiputat Javi López, fet que va permetre uns equilibris de representació de partits polítics i de gènere molt compensats. Va sorprendre que Xavi Coral no fes referència al tuit d’Ada Colau sobre la temàtica del programa. L’alcaldessa de Barcelona recordava que ella havia patit molt més el masclisme quan era una ciutadana anònima que mentre exercia la política. Un comentari destacable que el programa va retolar com el d’una espectadora més. Llàstima que no el sabessin aprofitar per donar rellevància a la repercussió del debat televisiu.
La prova de com el masclisme està arrelat a la societat es feia evident en alguns missatges que enviaven els espectadors i que sortien retolats en pantalla. N’hi havia d’homes que no entenien ni quin era el problema de què es parlava. Un exemple: “Cuando se dice por parte de mujeres que un político como Romeva tiene un polvo, entonces ¿qué es? ¿Feminismo?” És amb aquests comentaris que es demostra que estem a anys llum de sensibilitzar la societat sobre la gravetat del masclisme. Ho deia Arrimadas: “Hi ha homes que fins i tot quan se’ls recriminen els comentaris masclistes no entenen que allò que han dit sigui masclisme”. És per aquest motiu que el .Cat va fer un pas endavant per visualitzar-ho que és d’agrair. Però també va evidenciar que calen molts més programes com el de dijous per continuar avançant. I, si pot ser, una mica més de pressa.
