La testosterona de Miguel Ángel Revilla

És patètic com l’audiència adotzenada aplaudeix la matxirul·lada pitopàusica d’aquest personatge

S’acosta una nova onada d’omnipresència televisiva terriblement insuportable de Miguel Ángel Revilla, president de Cantàbria i bufó d’Espanya. Ha tret un altre llibre, que ha titulat ‘Sin censura’, en què fa dissertacions fins i tot sobre política internacional i, fent-se el milhomes, es vanta de criticar Donald Trump o Kim Jong-un com si això el convertís en un heroi.

El personatge va ser dimecres a la nit a ‘El hormiguero’ amb Pablo Motos. El duet mediàtic era terriblement insuportable. Revilla és la gallina dels ous d’or a la televisió espanyola: sempre fa audiència. Els programes confien tan cegament en els resultats que proporciona que fins i tot van modificar de dalt a baix l’estructura del programa. Amb Revilla a la taula no hi va haver ni formigues de pelfa, ni col·laboradors, ni seccions habituals, ni experiments científics, ni màgia, ni proves d’enginy. Només va parlar Miguel Ángel Revilla, amb la seva demagògia i prepotència habituals. El to dictatorial, les seves declamacions xulesques i un egocentrisme gairebé patològic col·lapsaven la pantalla. Pablo Motos li reia totes les gràcies, admetent fins a quin punt resultava incontrolable la verborrea d’aquell home excitat cridant tota mena de tesis polítiques de pa sucat amb oli i presumint de la seva humilitat i bona tasca política. Parlava tan fort que va acabar l’entrevista mig escanyat i estossegant.

El to dictatorial, les declamacions xulesques i l'egocentrisme de Revilla col·lapsaven la pantalla

L’entrevista, sense cap interès, va culminar amb el que en podríem dir un acte testosterònic una mica simbòlic. Miguel Ángel Revilla va explicar que havia tingut un conflicte amb els seus veïns asturians per culpa d’un ós. Es veu que en un parc natural d’Astúries tenien dues osses i van demanar a Cantàbria si els podia deixar un semental per criar. El president va presumir d’haver-los cedit el seu millor mascle. Però la còpula no es va produir mai. Les femelles defugien el mascle càntabre. Revilla va sentir ferit el seu amor propi quan es va assabentar que els asturians es burlaven de la falta d’iniciativa sexual de l’ós i el supermascle càntabre va ser considerat homosexual. I el president de Cantàbria això no ho podia tolerar. Va voler portar la imatge que demostrava que a les seves terres natals l’ós desenvolupava a la perfecció el rol que s’esperava d’ell. Pablo Motos va donar pas a la fotografia i Revilla, tot orgullós, va venjar-se de les burles dels asturians. L’ós Furaco apareixia, imponent i vigorós, muntant una femella. Revilla va sentenciar: “¡Furaco vale! Y yo jamás hubiera mandado a Asturias a un oso m... [pausa] inútil o que no hubiera funcionado”. Revilla va fer un acte de demostració de força en què semblava atribuir-se a ell mateix la potència sexual d’aquell mamífer. Més enllà de l'homofòbia que va destil·lar la història, en què només pronunciant la lletra ‘m’ va quedar clar quin era, per a ell, el sinònim d’inútil, és patètic com l’audiència adotzenada aplaudeix la matxirul·lada pitopàusica d’aquest personatge.

Més continguts de