'The tale': un 'crescendo' emocional
Crítica de tele'The tale' és una pel·lícula de la HBO de caràcter autobiogràfic, d’una hora i quart de durada. La directora i guionista és la documentalista Jennifer Fox, que aquesta vegada ha fet servir la ficció per explicar uns fets reals que ella mateixa va patir quan era una nena. És un treball de reconstrucció de memòria.
Fox (interpretada a la ficció per Laura Dern) va recuperar una redacció que va escriure a l’escola quan només tenia 13 anys en què explicava la relació amorosa que havia mantingut amb el seu entrenador en uns campaments d’equitació. Fox tenia el record que ella ja era una adolescent crescudeta i que havia tingut un afer sentimental amb aquell noi, més gran que ella. La seva mare i unes fotografies d’aquelles vacances, però, la fan adonar-se que ella era una criatura i ell en tenia 40. La protagonista, per tant, començarà a investigar aquelles persones amb qui va perdre el contacte i mirar d’entendre el seu propi passat, que havia malinterpretat. 'The tale' mostra el procés d’investigació personal. Una documentalista descobrint-se a ella mateixa. És una història en què la protagonista intenta reinterpretar els seus records distorsionats. El relat és una barreja de present i passat, està farcit de 'flash-backs' esporàdics que es converteixen en peces que de mica en mica van encaixant i van conformant una història molt diferent de la que s’havia explicat ella mateixa durant anys.
Jennifer Fox ha preferit traslladar a la ficció la seva història per distanciar-se’n i poder-la abordar amb més cruesa. Sens dubte, ho aconsegueix. La ficció li permet omplir-la de matisos i context i anar molt més enllà del que, segurament, permetria un documental en primera persona. La recreació de les escenes de les violacions que patia quan era una nena, el discurs de l’abusador per fer-li creure que allò que feien era bonic i positiu, es converteixen en la part més bèstia de la pel·lícula.
'The tale' s’allunya dels melodrames televisius que sovint es fan sobre abusos a menors per explicar una història de manera més freda, entenent el teixit de complicitats i corresponsabilitats, però també la complexitat (i perversitat) de les relacions en el món dels adults. La pel·lícula il·lustra a la perfecció els processos de manipulació, les estratègies de captació i la manca d’atenció a determinats senyals que envien les víctimes. I també les conseqüències en el futur. A 'The tale' és interessant el procés de canvi de la protagonista: de no saber que és una víctima a entendre-ho i acceptar-ho. La pel·lícula és un lent 'crescendo' emocional amb explosió final. En aquest sentit, delata el poder catàrtic que deu haver tingut la producció per a Jennifer Fox. És una pel·lícula dura, incòmoda, i que tot i ser ficció retrata molt bé les estratègies dels abusadors i els mecanismes de defensa de les víctimes. 'The tale' no és fàcil però ajuda a entendre.
