El títol no enganya
Cada dimarts a la nit, TV3 emet Gent de mercats. És una docusèrie que posa en valor els mercats de Catalunya i les persones que hi treballen. En aquesta dèria tan nostrada per veure com funcionen per dins les sales de jutjats, hospitals, aeroports, transports públics i escoles del país, ara arriba el torn de la plaça, les parades i les persones que s’hi dediquen. Com és habitual, s’obre tot un món que no t’havia generat mai una curiositat especial però que quan te'l trobes a la pantalla a aquella hora de la nit bades una mica i t’hi quedes atrapat.
Cada capítol mostra tres mercats diferents de Catalunya i les històries de la seva gent. El títol no enganya. El programa té el punt just de publireportatge. És a dir, ets conscient que té alguna cosa d’operació de màrqueting, de vendre’t la moto, però, d’altra banda, el format està ben acabat: no té l’aire ni els tòpics narratius d’una campanya publicitària oficial sinó que els protagonistes estan ben escollits, les seves històries estan ben explicades i entrellaçades i s’aconsegueix l’equilibri just entre la història humana i l’activitat professional. S’hi nota el treball periodístic i creatiu propi d’una sèrie documental senzilla, sense pretensions però molt honesta. Té una altra característica que demostra la cura amb què està fet el programa. Hi ha escenes en què és evident que s’indueix alguns protagonistes a mantenir una conversa o col·laborar entre ells per afavorir el relat sobre la convivència a cada mercat. I en honor als paradistes s’ha de reconèixer que la seva naturalitat i espontaneïtat fa que les escenes no quedin especialment forçades ni facin patir. Sempre es procura que hi hagi històries que vinculin parades o professionals, trames que connectin persones. I d’aquesta manera coneixem, per exemple, un adolescent de quinze anys amb vocació de peixater, les classes de zumba que es fan al migdia al Mercat del Carmel per als paradistes, emprenedores que creen noves ofertes de producte, uns ramaders de cabres que són els pares d’un carnisser, la websèrie que organitza un mercat per fer-se popular al barri o venedors que són també pagesos i cuiden el seu producte des que creix a l’hort.
El mercat com a ecosistema és un espai televisivament agraït: el nivell d’extraversió dels protagonistes, el control absolut de l’àmbit on es mouen i, sobretot, la il·lusió sincera per potenciar el mercat generen una predisposició absoluta a col·laborar amb el programa. S’aprecia, també, un coneixement molt gran de la vida dels mercats i de les seves possibilitats narratives per part de l’equip del programa. S’intueix una bona sintonia amb els protagonistes. Però si Gent de mercats enganxa és perquè, a cada capítol, hi veus un munt de gent incansable, esforçada i molt, però que molt, treballadora. I això ens encanta.
