Un monstre amb cara de nen
Tot va començar amb una broma. Iñaki Zubizarreta era un noi molt tímid i els seus companys de col·legi van començar a riure’s d’ell perquè feia 1,82 metres amb tan sols onze anys. La situació va degenerar tant que es va convertir en una tortura, un malson que els adults no van saber detectar. La professora va enviar el nen al psicòleg, que el va castigar un any sense pati. El seu gran error va ser no comentar-ho a casa. “Sents vergonya, creus que et mereixes el que t’està passant, justifiques que tot el que et passa ha de ser així i naturalitzes que el teu dia a dia és un infern”, recorda.
No hi havia dia en què l’Iñaki no sentís l’expressió “ Jacobo, el bobo ”. Als professors els feia gràcia i van començar a cridar-lo així quan passaven llista. Lluny de solucionar-se, la situació va acabar derivant en agressions físiques. “Era un nen d’onze anys contra gent de 16 o 17, no tenia res a fer. Vaig tocar fons quan em van ficar el cap en un vàter ple d’excrements . Vaig pensar en el suïcidi”, recorda Zubizarreta, que es va impulsar en el seu germà i en el bàsquet per reconduir la situació. “Hi ha vida després de l’assetjament escolar. Els records no s’obliden, però es pot viure de manera que no condicioni el teu present. El camí no és fàcil i el treball del perdó tampoc ho és. Em sento afortunat de poder tenir les eines i d’aprofitar la potència del bàsquet per donar veu a l’assetjament escolar. El bàsquet em va salvar la vida i sé que no soc un cas únic. Molts dels que practiquem aquest esport hem compartit experiències similars. Hem d’inculcar els valors que ens aporta el bàsquet per combatre aquest monstre amb cara de nen anomenat bullying ”, diu l’exjugador de la Lliga Endesa, que ha posat en marxa una campanya amb l’ACB i l’associació Nace per donar a conèixer el seu cas i intentar ajudar nens en situacions semblants. “El bullying és un problema social en què tots i cadascun de nosaltres tenim responsabilitat. Amb el que fem i el que no fem; amb el que permetem i el que no permetem; amb el que justifiquem”, recorda.
Zubizarreta, que divendres estrenarà a L’Alqueria del Basket de València un cicle de xerrades que recorrerà tot l’Estat, ha après a fer net mentalment. “No en recordo ni els noms ni les cares. I no els guardo cap rancor. Avui els diria «Gràcies per ensenyar-me a no ser com vosaltres»”, assegura amb més dignitat de la que els seus agressors s’haurien imaginat mai.
