15/10/2016

El monstre de l’unipartidisme

2 min

SOM ON DEIA GRAMSCI:“El vell món es mor. El nou triga a aparèixer. I en aquest clarobscur sorgeixen els monstres”. Hi som amb variants. Per exemple que el nou món ha semblat que ja apareixia, però amb una data de caducitat tan propera que s’ha desfet abans de néixer. En devia ser un simulacre, però espanta perquè allarga l’interregne, el clarobscur. I el vell món ho aprofita. De fet potser el monstre més perillós és el vell món. Semblava que el bipartidisme espanyol de tota la vida (democràtica) es convertiria en multipartidisme, i està desembocant en tot el contrari. Un monstre de molts caps, l’unipartidisme, el partit únic, que té la cara de Rajoy i la de Felipe i la de Susana Díaz i Rivera, de qui mouen els fils -sense donar la cara- l’Íbex-35 i els bancs que controlen els mitjans i sobredimensionen ficcions per amagar les seves vergonyes de veritat. És un monstre que suma minories per construir una majoria sense destí, sense altre horitzó que mantenir-se a qualsevol preu, sense cap altre projecte que allargar una agonia que no els fa cap por perquè no la pateixen ells sinó nosaltres.

L’altre monstre és el de la massa de les víctimes del vell món, víctima per tant de les estafes del monstre ara unipartidista, de les retallades i les preferents i Gürtel i Bankia i indemnitzacions escandaloses de Florentino. Té en un cap la indiferència abstencionista, atrapada entre Gran Hermano, Sálvame i les cròniques de successos, en un altre la gent aparentment farta de la corrupció però que continua votant els corruptes, en un tercer cap una indignació resignada, i en un quart cap tota la gent que vol canviar el món però el vol canviar tant que discuteix com i quan i qui i amb quines prioritats i s’encalla en els detalls. Segur que hi ha sortida, el que passa és que en el clarobscur, i sobretot en les setmanes més obscures i plujoses, com aquesta, no es veu gaire.

stats