La moral, els diners i els atacs de nervis

Entrevisto Yasmina Reza (ho podreu llegir diumenge a l' Ara Tu ) i apareix el tema de la seva obra Un Déu salvatge , els personatges que són aparentment civilitzats però deixen de ser-ho quan els nervis se n'apoderen. Aquests retrats de la grolleria que portem a dins, i que generen situacions tragicòmiques, tenen molt de futur, per desgràcia, en el món de la crisi. En moments d'emergència, i ara en vivim un, es desboca l'egoisme, tothom ensenya les vergonyes, es destapa el que potser feia dècades que aconseguíem amagar. Hi havia inversions que servien per anar dissimulant. I ara t'adones que certa educació era un luxe. Que alguns progressos socials dels que estàvem orgullosos no estaven consolidats, apareixen com un caprici de quan érem rics. Em ve al cap una escena al poble quan nevava: la mateixa gent que cada dia comprava tranquil·la es posava histèrica per acaparar barres de pa. O l'apagada de llum a Barcelona, quan alguns supermercats van acabar les existències. O les disputes d'un primer dia de rebaixes. La civilització presumptament conquerida trontolla quan hi ha menys a repartir. El duel entre l'escassedat i l'abundància, entre rics i pobres, és l'escenari ideal perquè els nervis ens deixin retratats amb la crueltat de les obres de Reza. És el gran poder del diner, fer-nos personatges de tragicomèdia, treure'ns la part salvatge.