La motxilla austríaca
Ara que estem amb la derogació de la reforma laboral, val la pena que posem la vista en l’esquema anomenat motxilla austríaca. Un dels objectius que des de la UE ens estan exigint és acabar amb la dualitat del mercat de treball. Personalment, penso que l’eliminació dels contractes d’obra i servei i la limitació dels contractes temporals no seran suficients.
La idea de la motxilla austríaca, començada el 2003, pensada de fet per millorar el sistema de pensions, ha aconseguit molt bons resultats en la generació de contractes indefinits.
L’esquema és ben senzill. L’empresari paga cada mes una petita quantitat a la Seguretat Social que queda anotada a nom del treballador. Aquesta quantitat és el que ha acumulat d’acomiadament en aquell mes addicional de contracte. Si més endavant el treballador és acomiadat, té assegurada la indemnització encara que l’empresa faci fallida o concurs de creditors. En cas que el treballador canviï de feina, s’emporta aquesta quantitat com si fos una motxilla. Li pertany i el seguirà allà on vagi durant tota la seva vida laboral.
En el moment de la jubilació, la quantitat que hi hagi a la motxilla la rep en forma de rendes de jubilació. És a dir, totes les quantitats acumulades per a eventuals acomiadaments que no s’hagin produït es converteixen en pensions.
Diuen que aquest model afavoreix l’acomiadament, perquè l’empresari ja té desemborsada la indemnització, però el cert és que aquest model gairebé acaba amb els contractes temporals. Els empresaris ja no tenen inconvenient a fer contractes indefinits. A més, no hi ha treballador que, en cas de problemes a l’empresa, es quedi sense rebre la seva indemnització.
La innovació d’aquest sistema és que, de retruc, soluciona el problema de les pensions. Els països que tenim l’anomenat sistema de repartiment (les cotitzacions actuals són les que es fan servir per pagar les prestacions als jubilats) estem sotmesos a canvis demogràfics. El nostre sistema és molt bo, excepte quan falla la demografia, com ha estat el cas.
Tots els països d’Europa estan creant nous mecanismes per protegir l’ocupació i les pensions. El sistema espanyol de pensions és insostenible. El mercat de treball també. Hem de fer un pensament.
Fernando Trias de Bes és escriptor i economista.
