El municipalisme tira pel dret (a decidir)
La política local sempre és la més porosa, és el lloc on la partitocràcia i l'administració tenen escletxes que deixen escapar el batec popular. Els ajuntaments són la institució pública més pròxima a la gent, la que primer nota les necessitats, els problemes, les il·lusions dels ciutadans. Per això el principi de subsidiarietat no és mai un brindis al sol; és, al contrari, una bona manera d'enfortir la democràcia. I per això, si des d'algun lloc es pot començar a combatre el delicat descrèdit de la política, és des del municipalisme.
Un dels debats centrals que afronta la societat catalana és el sobiranista, com ho demostra la mobilització cívica dels últims anys. És un debat que ha anat creixent des de la base associativa, al marge dels partits, i que seguint la lògica de la porositat que descrivíem més amunt, està entrant en les institucions a través dels ajuntaments. És del tot lògic que sigui així: els consistoris tenen una força gens menyspreable, a més de democràticament regenerativa.
El fet que una part rellevant del municipalisme hagi fet seu el moviment pel dret a decidir és un símptoma de la capacitat de penetració d'aquest moviment. L'Associació de Municipis per la Independència (AMI), constituïda el 14 de desembre, en poc més de mig any ha sumat 485 ajuntaments (a Catalunya n'hi ha 947), que representen dos milions i mig de persones, una tercera part de la població del país. 25 consells comarcals i la Diputació de Lleida també s'han afegit a l'AMI, que entre els ajun- taments grans compta amb el de Girona. La seva ambició és que ben aviat Barcelona també faci el pas, cosa que suposaria un salt numèric i qualitatiu decisiu.
La força de l'AMI, que s'afegeix a les diverses plataformes i iniciatives de la societat civil, amb l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) al capdavant, marca el pas i suposa un pressió popular per a un Govern que, de moment, segueix apostant per la negociació del pacte fiscal.
