Propietat privada

El millor invent de la societat del benestar, col·lapsat: primer és un banc i després un hospital

El Banco Santander ha guanyat 2.054 milions d'euros en tres mesos però cau 3,25 punts a la borsa malgrat haver aconseguit un 10% més en aquest primer trimestre de l'any. Diuen que els ingressos no mostren fortalesa i que al mercat això no l'acaba de convèncer. I a mi em parlen en polonès i entenc molt millor què m'estan dient. Però les exigències del mercat, aquest drac poderós, ens arriben a la ciutadania. El mercat, quina por. Més de 2.000 milions en tres mesos i no en tenen prou.

En plena direcció descontrolada cap a una nova bombolla immobiliària, el Congrés aprova una llei de desnonaments exprés per evitar que t'ocupin el pis aprofitant que has marxat fora de cap de setmana. Pretén protegir els propietaris. La nova llei evitarà esperes llargues per desfer-se dels ocupes que t'han envaït l'espai. Em sembla bé. Quants casos hi ha, d'aquests? Siguin els que siguin, em sembla bé. Encara que em pregunto si no és més fàcil promoure el lloguer, el preu assequible a l'habitatge, deixar d'especular amb el maó (semblem els tres porquets, tot el dia fent cases) i resoldre el problema de la gent que no té una llar. Perquè aquesta llei, com deia la meva àvia, és de "feta la llei, feta la trampa". ¿O no servirà per desfer-se de tots aquells inquilins que molesten perquè són massa pobres? El mercat ho permet, ho sé. El capitalisme defensa els propietaris, ho sé. Però també sé que tenim uns governs poc interessats a solucionar els problemes socials quan els problemes socials tenen solució. Mana l'eterna cobdícia i l'imperi de la llei, que miris per on miris sembla que l'hagin escrit roques dins les profunditats d'un riu gelat. A Barcelona l'any passat hi va haver més de 2.500 desnonaments. L'Ajuntament, malgrat els esforços que hi pugui posar, no se'n surt. El mercat mana. La gent que fins ara aguantava torna a marxar de la ciutat. La protecció de totes aquestes persones, de la majoria de persones, no està resolta. Amb aquesta llei s'obre la porta a buidar més pisos i a omplir-los d'inversors. I, mentrestant, els llogaters, amb els seus sous, exploten abans que ho faci la bombolla. Com pot ser? Però si només han passat 10 anys!

Tenim uns governs poc interessats a solucionar els problemes socials. Manen la cobdícia i l'imperi de la llei

Amnistia Internacional ha presentat un informe en què denuncia la situació de la sanitat pública a Espanya a causa de les retallades, és a dir, de la mala gestió de la crisi en què s'han complert totes les exigències del mercat. Per escrit i en campanya, les persones sempre van al davant de tot. A la pràctica, cues llarguíssimes i metges que no tenen temps per a tots els pacients, situacions d'ansietat i un perjudici evident per a la salut. L'amenaça ja és un fet. El millor invent de la societat del benestar, un servei públic del qual s'ha d'estar molt orgullós, està col·lapsat perquè primer és un banc i després un hospital. És que sense bancs no hi ha res, diuen. I a mi què m'expliques, dic jo: parla'm en polonès, que si no el sé, el puc aprendre. Desnonament exprés, sanitat en perill. 'Capisci'?

Sembla que canviï de tema però en realitat continuo a la mateixa línia de punts. Un tribunal de San Francisco ha determinat que un macaco no pot cobrar drets d'autor per una selfie que es va fer viral. Els drets són per al fotògraf propietari de la càmera. L'argument és que la llei de la propietat intel·lectual no especifica que un animal pugui reclamar drets d'autor. ¿Ho veieu, com som, els humans? Som propietaris de tantes coses que fins i tot ens pertanyen els drets dels altres animals. Afortunadament sempre ens queda una sortida. Llegir. Els llibres de Sant Jordi i tots els que vindran. Amb dracs o macacos.

Etiquetes

Més continguts de