La necessitat urgent d’un govern a Catalunya
Gairebé tres mesos després de les eleccions del 21-D, Catalunya continua sense govern, amb quatre presos polítics i amb el PP intervenint les seves institucions a través de l’article 155 de la Constitució. Ahir, en contra del que s’havia previst inicialment, el president del Parlament va tornar a ajornar el debat d’investidura a l’espera que la justícia faci prevaler els drets polítics de Jordi Sànchez o que JxCat proposi un altre candidat amb possibilitats de ser elegit per la majoria parlamentària independentista. L’advocat de l’expresident de l’ANC i número 2 de JxCat va decidir diumenge esgotar els recursos judicials a la justícia espanyola i ajornar la presentació del cas al Tribunal Europeu dels Drets Humans. Si bé l’estratègia jurídica pot ser encertada en termes procedimentals i d’internacionalització del cas, el canvi allargarà la resolució del contenciós i, per tant, la formació de govern.
En aquesta situació, les tensions augmenten entre els diversos actors. ERC demana a JxCat que plantegi un altre candidat, i el president del Parlament evita convocar el ple i, per tant, bloqueja que comenci el compte enrere cap a les eleccions si no s’aconsegueix un acord. En el cas de JxCat, la tensió es produeix entre el sector pròxim a Brussel·les i el PDECat. Les declaracions de dissabte de Carles Puigdemont a favor de convertir JxCat en un “moviment polític” han estat mal rebudes en un partit que encara conserva quotes de representació importants en el món local i que té acords amb Puigdemont que considera que s’han d’honorar. Dins de JxCat, i també dins el sector pròxim a Puigdemont, hi ha interpretacions diverses sobre qui ha de ser el candidat en cas que l’opció Sànchez no es pugui mantenir pels entrebancs de l’Estat. Encara no està clar quina és la fortalesa interna de JxCat i si superaria una forta prova d’estrès. A més, s’ha de comptar amb els vots de la CUP, que res no garanteix que siguin favorables a Sànchez o a qualsevol altre candidat proposat pel PDECat o, en sentit ampli, per JxCat.
Amb el bloqueig de l’Estat i les dificultats internes entre els actors independentistes, es va dibuixant la possibilitat d’una nova convocatòria d’eleccions. Cal evitar-la. Els catalans -sobiranistes, independentistes i constitucionalistes- ja van votar massivament el 21-D. La responsabilitat ara és dels partits, als quals toca desencallar una situació que recorda el gener del 2016 i que exigeix que es treguin les lliçons dels últims anys. El bloqueig és considerable entre els actors, i la determinació de l’Estat contra el Procés és total. Mentrestant, molts ciutadans viuen amb incomoditat les dificultats de la majoria independentista per ser efectiva al Parlament. La pitjor alternativa és una repetició d’eleccions que ajornaria la constitució de govern en un país ja prou castigat en els últims temps. És just exigir un acord per formar un executiu que sigui efectiu i que tingui un mandat polític bàsic compartit. Si el fracàs porta a eleccions, és probable que molts votants sobiranistes caiguin en el desànim i la frustració política.
