16/09/2011

El nen protagonista de 'Pa negre'

2 min

La falta d'arguments sòlids provoca que als encants del pensament hi hagi cua de ciutadans (i de Ciutadans) a la recerca d'alguna idea. La immersió ha servit per donar sortida a una oferta d'idea digna de " Corsetería La Moderna, llévese 3 fajas y pague 2 ". És la que diu que la immersió és un fracàs perquè "el nen de la pel·lícula Pa negre , quan va pujar a recollir el Goya és-que-no-sabia-ni-parlar-castellà-pobret-meu". Argumentar això per justificar la teva defensa de dues comunitats lingüístiques separades és tan patètic com anar a demanar la Bernat Metge a un CAP preguntant pel doctor Bernat. Però l'èxit ha estat tal que han arribat a expressar-la tertulians catalans i en emissores catalanes.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Bé, ara seria massa cruel recordar la impagable facilitat d'expressió (o més) de la majoria de nens castellans (actors o no) quan parlen en la seva llengua materna. A més, aquest no és el tema. Francesc Colomer, el nen en qüestió, parla un bon castellà però té molt d'accent català. I criticar-ho explica moltes coses. La fonamental és que als espanyols els molesta molt el nostre accent. Ho saben molt bé els catalans que han hagut d'anar a treballar a mitjans de comunicació de Madrit (no ciutat sinó concepte). En canvi, l'accent andalús els encanta. " Queda tan simpático. Hace tanta gracia ", diuen. I, efectivament, és això. L'Espanya del blat troba graciós l'estereotip andalús de qui en el fons consideren una minyona. Veuen un andalús i exclamen " huy, cómo está el servicio!!! " I, ja se sap, als que tu consideres inferiors, els trobes entranyablement inofensius. L'accent no és cap amenaça per a Espanya. I, de fet, cada cop més, l'estàndard lingüístic és parlar amb accent andalús. Nosaltres, en canvi, som Pere Botero i fotem pudor de sofre. Es prenen el nostre accent com una agressió i el (ens) rebutgen. Per això Sálvame el presenta Paz Padilla i no Francesc Colomer.

stats