Els nens d'avui en dia...

Avui a la verduleria, una nena, que deu tenir uns tres anys, de cop, es meravella. "Cireres!", exclama. Els pares somriuen i en demanen un grapat a la dependenta (poques, perquè són cares). De seguida, tots tres les tasten. "No tenen gaire gust, oi?", fa el pare. "No, no gaire", concedeix la mare.

L'home que va al seu darrere sospira: "Ai, els nens d'avui en dia...". I es mira el pare (el coneix) per provar d'arrencar-li una mirada de complicitat. I espera que ell completi la frase. Però, què hauria de dir? Que ho tenen tot? Que no tenen paciència?

"Nosaltres, a la nostra època -continua l'home-, de cireres només en menjàvem a l'estiu. Sí o sí?". I ja no hi ha qui l'aturi. "Ara, ni estacions ni res. Ara hi ha síndria tot l'any. Síndria dels moros, però síndria tot l'any. El problema dels nens d'avui en dia és que ja no saben esperar. Ho tenen tot. Tió, Pare Noel i Reis!".

El pare, la mare i la filla, culpables d'immaduresa, fan per marxar, però el senyor aprofita per demanar l'e-mail a l'home. Diu que és pintor i que li enviarà una invitació per a una exposició de retrats que inaugura. "No tinc e-mail -diu l'home-. M'ho haurà d'enviar per correu ordinari. Apunti's el carrer, si vol". I aleshores el senyor pacient s'indigna. "No tens e-mail? Coi! Si t'ho envio per correu ordinari trigarà tres o quatre dies!"