Sí, no, tot al contrari i cap de les opcions
No cal insistir perquè vostè ja ho sap: vivim una situació fenomenal. Econòmicament això és una festa contínua, però socialment cada dia anem a més. I el millor de tot és que els que han de solucionar-ho saben perfectament com fer-ho, tal com ens demostren cada dia amb els seus actes plens de contingut i totalment allunyats de la improvisació permanent. I al nostre país encara més. No sap vostè com anima veure la manera com alguns gasten les energies. No sap vostè com encoratja el nivell del debat, que podríem resumir amb una escena escolar de nivell de P-4 amb tres nens exclamant: "Senyoreta, senyoreta, aquell nen d'allà és molt dolent i té un amiguet, que és el del costat, que encara és més dolent. I com que sempre van junts, les dolenteries els surten per les orelles". Exclamació-resposta d'un dels dos nens esmentats amb el ja clàssic: "Ui, no, senyoreta, el dolent és l'altre. I ho és tant que jo no en vull saber res". I la reresposta de l'altre dels dos nens amb un "Jo tampoc en vull saber res, perquè qui és realment dolent és ell". Els poses la moneda i l'automatisme de PSC i ICV és: "CiU i PP van de la maneta en les polítiques neoliberals i de dretes que voten juntets als diferents Parlaments". Mentrestant, l'automatisme d'Esquerra és: "Entre transició nacional i PP, CiU ha triat PP". Però és que poses la moneda a CiU i l'automatisme és: "El PP, diu? No sé de què em parla, però no en volem saber res perquè són espanyols i no ens paguen el que ens deuen". I l'automatisme del PP és: "Nosaltres amb CiU? Res de res!!! Però si són independentistes!!!"
I, esclar, la suma d'automatismes ens dóna que CiU és, a la vegada, independentista i espanyolista; que CiU i PP, a la vegada, tenen un pacte i no el tenen, i que CiU i PP són íntims amics i íntims enemics. Ei, que sí, que tot plegat és divertit i fa riure, però no sé jo si és el moment de tenir aquests divertiments.
