24/03/2011

Quan no és la primera vegada

1 min

Dissabte a la nit perdrem una hora de son i guanyarem una hora de sol. Potser això, o la primavera, o estar planificant Setmana Santa, desperta projectes de dietes per sobreviure al proper canvi de roba d'armari amb dignitat. Ho hauríem de fer per la salut, i no perquè perdrem capes de roba de camuflatge, i ja hem après a dir que ho fem per la salut. Però en realitat la imatge pesa molt, i pesa no és un verb triat a l'atzar. Les dietes d'aquests dies són de temporada, apressades, però no són encara d'emergència. En vindran de més desesperades al maig. Alguns ho afrontem amb la decepció preventiva pròpia dels fracassos previs. La serenitat de saber que no és la primera vegada, i alhora la incomoditat d'intuir que no serà l'última. Tens un diàleg amb tu mateix en què et vols convèncer que ets fort, que si t'ho proposes, te'n surts. A vegades. Però no goses enganyar-te del tot, perquè et coneixes, i a la balança mental hi pesen en excés els errors, i perdó per pesar fins i tot els errors. T'admets fort en els grans esforços però fràgil en la continuïtat, i la prova és que tornes a ser on eres. Com que no és el primer cop la memòria et convidaria a rendir-te, però somies tot el contrari: que aquesta sigui la primera vegada. La primera vegada que te'n sortiràs del tot, per sempre. Amb aquesta pastanaga al davant, i mai més ben dit, pastanaga, t'enfrontes al mirall.

stats