‘Wonderful, wonderful life’

Siguem sincers, nens i nenes. No es nota gaire, la veritat. Les coses no van pitjor que abans. Millor no, però pitjor tampoc. Van com sempre, a rodolons, pel pedregar. Al Regne d’Espanya no hi ha govern, hi ha “govern en funcions”, però la diferència jo no la sé veure. I sí, sí, també hi ha el rei, esclar, perquè el rei sempre hi és, encara que caigui un bòlid (diu que dimecres al matí en van veure algun) al sostre del palau aquell des d’on va cometre el discurs de Cap d’Any. Però que hi hagi rei només es nota en el pressupost, perquè, com tothom sap, és un rei “preparao”. En res més. A Espanya no hi ha govern i jo no me’n sento.

Admetem-ho. Les coses no van pas més malament que si n’hi hagués, de govern. Si hi ha pasta, fins i tot en un govern inútil com el d’Espanya les coses van una mica bé. I quan no hi ha pasta, com ara, amb el millor dels governs no anirien bé. Per tant, ara que no hi ha ni un ral, no passa res si tampoc no hi ha govern. En Rajoy no fa lleis noves. Potser millor. I els altres tampoc no s’hi oposen i potser també millor. Diu en Pedro Sánchez que no pensa pactar amb un partit que accepti el referèndum per a Catalunya, perquè atemptaria contra la unitat d’Espanya. Llavors, si les coses van així, a Espanya és igual que hi hagi un govern de dretes o d’esquerres. És exactament el mateix. Votar Sánchez, Rajoy, Rivera, Iglesias significa tenir rei, exèrcit, catalans escanyats i unitat d’Espanya. Doncs llavors potser és millor estar així, sense govern. Així ens estalviem la Soraya a El hormiguero. Si és que no es nota. Què ha aportat el govern del PP a Espanya? La llei Wert? I què aportaran ara Pedro Sánchez i Albert Rivera? Desplegar-la. Val més que triguin a posar-se d’acord. S’hi respira millor.