La capacitat per raonar que diferencia els humans de la resta d'animals també permet cometre atrocitats socials com no saludar un conegut. Ni tan sols els animals salvatges es neguen la salutació en creuar-se per la sabana. Les bèsties s'escolten, es miren, s'ensumen el cul i els pixats per reconèixer la presencia de l'altre individu. En canvi, els bípedes evolucionats som capaços de fer extraordinàries virolles de clatell per estalviar-nos una salutació a algú que només ofereix un gest de cordialitat, civisme i, especialment, de bona educació.
Ningú vol que li ensumin el cul i l'entrecuix quan va pel carrer. O gairebé ningú -se m'escapa la llista completa de parafílies-. Però encara resulta més desagradable la sensació de menyspreu que produeix una salutació no corresposta. És humiliant quedar-se amb un "hola" a la boca, la mirada perduda i una mà tova flotant a l'aire, saludant el no-res. El sentit comú indica que és més senzill saludar que haver de fer una sobreactuació gestual per no fer-ho. Tot i així hi ha qui no saluda sistemàticament per un motiu situat entre la mandra i una mala educació impertinent. Per descomptat, només els problemes de visió o les alteracions psicològiques disculpen aquest fet.
La salutació és el baròmetre de les relacions. I vet aquí la importància que hi donem quan intuïm tensió entre dues persones. Aleshores estem molt pendents de si se saluden i com ho fan, i atorguem transcendència al més mínim detall. Malgrat això, encara hi ha qui prefereix no saludar i malbaratar segles d'evolució biològica i comunicativa. I davant la reincidència d'aquests malfactors de les relacions interpersonals cal ser expeditius. Amb tota justícia mereixen una acció dràstica i contundent. Cada cop que topem amb algú que no saluda, nosaltres ho farem amb totes les nostres forces i un sonor "Passi-ho bé!!"
