Josep Maria De Sagarra 1923
27/07/2019

El nom dels peixos [dedicat a Pompeu Fabra]

2 min
El nom dels peixos A Pompeu Fabra

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsUna de les coses que interessen més l’ànima nostra és saber el nom d’allò que a cada moment desperta la nostra curiositat. De vegades anant pel món trobeu una flor que fa molt bonic, veieu volar un ocell o caminar un insecte que us són completament desconeguts, i sense saber com, d’una manera instintiva, pregunteu com es diu aquella flor? o com es diu aquell ocell? I una vegada us han dit el nom, sembla que ja heu descobert una mica les intimitats d’aquella vida tan estranya a la vostra. [...] Saber el nom d’una cosa, és fixar-la i donar-li vida dintre del vostre pensament. [...] Allí on la ignorància és més gran és en la vida de mar. Tots els peixos i totes les plantes i animals marítims acostumen a ésser un secret pels homes universitaris que no es dediquen especialment a les ciències naturals. I es comprèn que així sigui; el peix és un ser que és apreciat des del punt d e vista utilitari, és una cosa per menjar; fora una dotzena de noms que saben totes les cuineres i totes les mestresses de casa, el secret de la mar viu només dintre les nobles testes embrunides dels pescadors i els mariners. L’home de ciutat no es preocupa de les belleses i les gràcies dels peixos, els coneix morts i desfigurats per les brases. Els mateixos artistes occidentals prescindeixen del valor estètic del peix vivent. Només la sensibilitat agudíssima dels pintors extrem-orientals ha copsat i ha comprés aquell valor estètic. I entre el nom dels peixos, passa el que passa entre el nom dels ocells i dels altres animals. La fantasia dels mariners hi ha fet de tot. Trobareu noms d’un grotesc pujat, altres poca-soltes, sense suc ni bruc, però hi trobareu d’on vénen, que no les podeu relacionar amb cap més paraula, paraules plenes d’encís i de misteri, d’una gràcia picant i refinada, com si fossin dictades per la veu d’una sirena astuta o d’una nereida de plata. Jo que m’estic en un poble de la costa empordanesa que, pel meu gust, és el recó més delicat del món, vaig a la pesca d’aquestes paraules misterioses, plenes de llum i salabror, i cada vegada que sé un nom nou d’aquests animalets de formes àgils i absurdes, tots esmaltats de pedres precioses, em sembla que sóc una mica més amic d’aquestes aigües i aquestes roques que són un trosset inefable de la nostra pàtria i de la nostra ànima.

stats