21/09/2018

Els nostàlgics no estem de moda

2 min
Els nostàlgics no estem de moda

Si odieu tot el que envolta el futbol modern, us heu equivocat de pàgina. O de clic. A mi m’agradaven més les botes negres que les de coloraines, i preferia els equips amb dorsals de l’u a l’onze que les samarretes personalitzades. Però, ens agradi o no, el món evoluciona i ens toca acceptar que un espectacle de masses va associat a l’esclavatge del negoci que el mou.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Aquesta setmana n’hem tingut un parell d’exemples. El primer té a veure amb la samarreta que lluirà el Barça la temporada vinent i que, segons el diari Sport, ja ha aprovat la junta directiva. Les tradicionals ratlles verticals blaugranes -tot i que fa temps que és més vermell que grana- es convertiran en quadres, a l’estil de la samarreta de Croàcia, la qual cosa ha provocat rebuig. A mi m’agrada molt, no hi veig cap diferència amb les franges horitzontals de fa dues temporades, però sobretot no entenc les queixes d’ara quan fa anys que l’equip es passeja pels camps d’Europa amb un model especial per a la Champions que tampoc no té res a veure amb els colors de l’entitat, i que es fa servir sistemàticament encara que no hi hagi coincidència cromàtica amb el rival. Per exemple: d’aquí deu dies anirem al camp del Tottenham vestits de salmó, quan el blaugrana habitual contrastaria molt millor amb el blanc de l’equip londinenc. No té cap sentit, més enllà que Nike paga al club una morterada i necessita vendre samarretes diferents -el club també- cada any. I ens agradi o no, en venen una barbaritat.

L’altra novetat ha estat això de jugar partits de Champions a les set del vespre. Aquest horari en un dia feiner em sembla una atrocitat, més que aquelles èpoques en què jugaven a les deu de la nit, perquè hi ha socis que ni tan sols es poden permetre triar si hi van o no pel fet que encara no han acabat la jornada laboral. Però resulta que, segons dades del club, contra un rival poc atractiu com el PSV hi van anar més de 73.000 espectadors. Doncs callo i me l’embeino, que les teles encara paguen més calers i necessiten repartir els partits en dues franges horàries.

I ja no parlem del serial del Girona-Barça a Miami. Em debato entre comprendre les ànsies de globalització de Tebas i el malestar de la gent de Montilivi. Em sembla que adultera la Lliga, però trobo que té nassos que s’hi negui precisament la RFEF, que es va endur la Supercopa a Tànger.

En definitiva, també m’agradava més quan el Barça jugava a futbol en lloc de fer jugades, i m’haig d’aguantar. I és que els nostàlgics no estem de moda.

stats