La nostra administració pública (1987)

De Ramon Vila-Abadal (Barcelona, 1924 - Torelló, 2018) a l’Avui (20-II-1987). Avui fa un any moria aquest militant del catalanisme cultural. En aquest article raonava una idea hereva de la doctrina administrativista de Prat de la Riba en fundar la Mancomunitat el 1914: bastir una funció pública exemplar per atreure adeptes a la causa d’una Catalunya sobirana.

El restabliment i el funcionament de la Generalitat, en la seva totalitat, Presidència, Parlament, Govern amb els seus departaments, han estat i són positius per a Catalunya. Malgrat la petitesa de les seves competències, la manca de diners, la lluita amb el Govern de l’Estat que vol recuperar el poc que ha cedit, i les equivocacions dels homes que formen part d’una manera o altra de la nostra Generalitat, han augmentat el sentiment i el convenciment nacionalistes, ha millorat el coneixement de la nostra llengua, s’ha creat més en la nostra cultura i aquesta també s’ha difós més, han millorat les condicions de vida dels catalans en tant que això depèn dels poders públics: carreteres, ferrocarrils, escoles, hospitals, mitjans de comunicació de masses... No s’ha fet ni de bon tros allò que la nostra nació necessitaria per a exercir plenament la seva personalitat nacional, però en allò que depèn de la Generalitat ens hi hem acostat una mica, malgrat les mancances que aquesta ha tingut. Ací voldria referir-me a una mancança en concret. Es tracta d’una cosa molt important. Tant de cara al benestar social de la nostra comunitat, com de cara a demostrar que precisament gràcies a la Generalitat aquest benestar pot augmentar notòriament. I per aquest biaix aconseguir que molts catalans que estan freds pel que fa a llur sentiment nacional, vegin els avantatges que una vida nacional catalana realitzada en la seva plenitud els pot portar i així s’escampi i s’afermi la convicció nacionalista de tots els catalans. [...] En general, on no s’ha notat un millorament, per respecte a les altres administracions públiques que tenim o suportem, és en el funcionament de la mateixa administració. No hi ha una diferència notòria entre la manera d’atendre i de resoldre els problemes que els ciutadans o les institucions plantegen a la Generalitat, i la manera com ho fan les administracions de l’Estat. [...] Si doncs la Generalitat té una filosofia de la funció pública semblant a l’espanyola, i a més la majoria dels seus funcionaris procedeixen de l’administració espanyola, és força normal que les dues funcionin malament de la mateixa manera. I com que la comoditat és una cosa que s’encomana, fins i tot els nous funcionaris tendeixen a fer allò que veuen que fan aquells que ja fa temps que estan en la funció pública. [...] D’un bon servei o d’un mal servei per part de la nostra administració en pot resultar un refús o un engrescament de cara a aconseguir la sobirania de la nostra nació. [...]

Més continguts de