El nostre nudisme (1930)

Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús¿El nudisme? ¿El nudisme a Alemanya? Però si ja és aquí. Naturalment que no tenim encara colònies de persones de tots dos sexes que adoptin, amb una mena d’impudícia ritual, l’uniforme del paradís. Cada terra fa sa guerra i és ben just que en aquesta ram nosaltres fem la nostra. Si als pobles germànics els escau d’agafar les manies profundament i militarment, a nosaltres ens pertoca d’acceptar-les amb una certa ironia, amb una certa relativitat. I d’aquesta manera ja es pot ben dir que hem acceptat el nudisme. Sense les alarmes profètiques que solleven el pit del nostre company Rucabado [el periodista catòlic i conservador Ramon Rucabado (Barcelona, 1884-1966)], he seguit un llarguíssim tros de costa. Tot i que ja preveia l’espectacle, he de confessar que no he pogut reprimir una petita sorpresa en mesurar ràpidament, cinematogràficament, la quantitat de banyistes que hi ha des de Barcelona fins a Salou. Gairebé no descobriu una llenca de sorra sense el grup d’éssers mig nus, coent sota la solellada de juliol. No hi ha ombra per prima que sigui que no serveixi d’aixopluc a unes quantes dotzenes d’automòbils... Els mateixos autos, entre els pins i la bardissa, enfilats a un rost o abocats a una riera, sembla que perdin llur rigidesa metàl·lica i que, en canvi, adquireixin un tarannà tot ingenu i idíl·lic. N’hi ha que diríeu que pasturen xais. L’home i la màquina fa un esforç desesperat per tornar a la natura. I com que no tenen gaire temps per tornar-hi amb calma, hi tornen atarantadament, amb un punt d’exageració. El nudisme triomfa. No fem gaire escarafalls... Ni és fàcil que vagi fins als límits de la mania teutònica, ni en la seva forma actual té les virtuts dissolvents que li atribueixen els moralistes. La immensa majoria d’aquests éssers que jeuen immòbils sobre la sorra calenta creieu que són més a prop de l’estupefacció o de l’embriaguesa solar que de la malicia diabólica... Són marmotes, no faunes.