I els nostres, quins són?

Tret d'aquells que curiosament sempre fan coincidir el seu discurs amb el convergent, tothom s'ha queixat en saber que es retallarà un 13,30% el pressupost de TV3. El que no sabem és si disposar de 40 milions anuals menys impedirà realment comprar els drets del futbol. Tampoc sabem si és veritat que la CCMA va malbaratar 21 milions d'euros o si tot això és només una excusa del Govern. Ningú sap res però tothom s'exclama. I s'exclama pel mateix motiu que molts van votar CiU aquest 20-N: per pur instint de supervivència. Perquè és obvi que, dins d'una Espanya en crisi governada pel PP, és fonamental invertir en identitat i que en aquest sentit TV3 ha fet i fa molta feina.

Sobre els sous dels seus treballadors o sobre si perilla o no el model de TV3, l'únic que el lector innocent veu és que el discurs de La Vanguardia i el dels altres diaris és diferent. Veu com el Govern envesteix contra la CCMA. I observa, una mica estranyat, com Josep Cuní va rebre una oferta de 8TV que TV3 no va poder igualar. Qualsevol diria, mig intuïtivament, que des del poder vol impulsar-se un contrapoder mediàtic. El catalanista de bona fe no entén qui domina la CCMA i, quan veu el Govern i la Mònica Terribas confrontats, es pregunta desconcertat: quins són els nostres? Podria desconfiar dels que demanen austeritat però obliden el pacte fiscal. I també podria desconfiar de la Terribas: recordo perfectament que, quan el periodista Xevi Xirgo va preguntar a José Montilla si estava content amb la directora, aquest va limitar-se a dir que va ser nomenada mentre ell era president. Com dient que si li hagués desagradat gaire, no ho hauria permès. La veritat és que, en aquest país, cada dia costa menys saber què convé als d'un partit o altre. Ara, saber què convé als catalans és pràcticament impossible.