El nou camp del Barça

Llegeixo i observo a l’ARA quin serà el nou projecte per al nou estadi del Barça, que estarà acabat el 2021 (una mica abans que la Sagrada Família). A la recreació en imatges hi veig que els pisos de dalt de tot de l’edifici seran “oberts”. Vull dir que, des de fora, veiem com famílies, pares i fills o amics -tots ells virtuals- passegen per les plantes circulars de més amunt de l’estadi. I els veiem perquè la construcció té sostre i té terra, però no compta amb l’element anomenat paret. De fet, als peus de la foto que ens n’han enviat hi diu que serà “diàfan i mediterrani”. Diàfan per això que dèiem, perquè no tindrà parets. I mediterrani, suposo, perquè sense l’element anomenat paret és evident que t’has de trobar en un clima benigne per no fotre’t de fred. Tret que, esclar, hi vulguis posar aquelles estufes d’exterior que hi ha als bars. No sé si l’arquitecte s’hi avindrà.

La idea de la diafanor no em sembla malament. Vull dir, que m’imagino museus, cases de ricatxos i tallers de reiki sense parets. Però un camp del Barça sense parets només me l’imagino segur el dia que hi fan l’activitat anomenada Lletres al camp, quan, coincidint amb Sant Jordi, conviden diversos escriptors a la llotja (em sembla que aquest any a mi m’ha tocat i hi aniré el dia del Racing). Però no m’imagino un estadi sense parets i segur el dia d’un Barça-Madrid. No voldria cridar el mal temps, però el dia d’un Barça-Madrid els usuaris de l’espai diàfan i mediterrani no passejaran amb tanta calma com servidora. No seran uns compi yoguis, per entendre’ns. Al contrari. Pot passar que en un espai diàfan i mediterrani més d’un seguidor d’un equip i l’altre, emocionats per l’edificant discussió tàctica, acabin caient daltabaix de l’espai tan diàfan i tan mediterrani. I, en caure, pot passar que el cap se’ls obri diàfanament i fins i tot mediterrània.

Més continguts de