CRÍTICATV

La nova catalanofòbia televisiva

La il·lusió pel 155 que senten les televisions espanyoles va provocar un canvi de programació a les graelles de dissabte al matí: TVE, Antena3, Telecinco i La Sexta van organitzar magazins especials. Però si feies zàping, el contingut era exactament igual que el dels últims anys quan es parla de Catalunya.

És la nova catalanofòbia mediàtica, disfressada de periodisme. La catalanofòbia actual consisteix a considerar sospitós tot allò que és català: des dels Mossos fins a l’ InfoK, passant per l’escola. És el fet que a cada declaració d’un polític o ciutadà independentista se li dona caràcter de bogeria, de quimera o de provocació. Només cal fixar-se en com aixequen les celles alguns presentadors després d’escoltar-les. Consisteix en moderadors desautoritzant els tertulians partidaris de l’independentisme que tenen com a titelles al servei de l’espectacle. A no amonestar les comparacions amb el nazisme que es fan a les tertúlies. La nova catalanofòbia consisteix a convidar Eduardo Inda i Paco Marhuenda a les taules de debat. A convertir Gerard Piqué en un dimoni en els programes d’esports, a menysprear-lo i atiar l’odi de l’afició espanyola contra ell. A propagar una imatge del Barça equivalent a la d’un club facinerós que catapulta l’independentisme en cada partit al Camp Nou. A considerar adoctrinats els culers que clamen independència en el minut 17.14 instigats pels directius. A assenyalar i estigmatitzar qualsevol esportista català que faci declaracions a favor d’un referèndum guarnint les seves paraules amb música de terror. A acusar d’operació de màrqueting organitzat que la gent porti estelades a l’estadi. A invertir una notícia sencera a carregar contra Pep Guardiola per haver dedicat la victòria a Cuixart i Sànchez en comptes de solidaritzar-se amb els morts en l’incendi de Galícia.

La nova catalanofòbia consisteix a dir que TV3 està molt més manipulada que TVE. A carregar fort contra TV3 i Catalunya Ràdio sense haver vist mai un sol Telenotícies. Consisteix a convidar Albert Boadella perquè parli de Catalunya i demani que hi enviïn l’exèrcit perquè els catalans aprenguin qui mana. A emetre vídeos on es menysté la universitat catalana a base de testimonis de fireta. A callar i atorgar quan un tertulià renega de l’escola catalana encara que la presentadora hi hagi estudiat i sàpiga la veritat. A infiltrar reporters anònims entre iaies que enganxen cartells. A menystenir la gent que surt al carrer a manifestar-se. A organitzar tertúlies de pensament únic contra Catalunya en una televisió pública. A muntar especials que traspuen ànsia perquè s’apliqui el 155 i esperonen la intervenció dels mitjans públics.

Molts anys enrere eren els acudits de catalans, o la burla de la manera com parlem, o el hable en cristiano, o el dir-nos polacos, o fer esquetxos sobre la gasiveria. Ara no. Tot és molt més sofisticat i amb forma d’anàlisi periodística.

Més continguts de