Per la nova universitat (1921)

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsDe l’article de Joan Crexells (Barcelona, 1896-1926) a La Publicitat (24-XII-1921). Aquella proposta oficial de renovació universitària que volia abastar tot Espanya va quedar estroncada per la irrupció de la dictadura del general Primo de Rivera. Amb l’adveniment de la República va revifar l’esperit renovador amb la primera Universitat Autònoma de Barcelona.

La Universitat de Barcelona, en procedir a la reforma de la seva organització per tal de constituir-se segons les normes del Reial Decret concedint l’Autonomia Universitària, passa un moment transcendental de la seva història; un moment de fonda crisi, del qual en pot sortir un període que accentuï la decadència o bé que sigui l’inici del ressorgiment. Sortosament, si no fos aquest el servei del R.D., ja caldria agrair-lo –els responsables de la futura marxa de la Universitat de Barcelona estan entre nosaltres i és fàcil que els arribi la sanció de la massa intel·ligent. Abans, hom es podia excusar amb el Reglament i amb una direcció superior que radicava lluny d’aquí. Avui, no. Els responsables són primordialment els actuals professors. Cal que cada un d’ells sigui conscient de la seva part de mèrit o de culpa en l’actuació futura de la Universitat de Barcelona. I cal que tothom tingui ben present que un fracàs de la futura Universitat, per culpa de negligència o mala fe, el nostre poble no està disposat a tolerar-lo. Afortunadament, no creiem que fos justificada una sospita d’aquest ordre del professorat de la nostra Universitat. Però cal tenir també present que la responsabilitat no acaba en els professors que constitueixen el Claustre ordinari, sinó que arriba a tots aquells a qui importi la cultura del nostre país. Desinteressar-se del problema universitari és possible; a condició, però, només de desinteressar-se de la cultura catalana, que és, per a tots els que fonamenten el nostre catalanisme en les peculiaritats d’una cultura, tant com desinteressar-se de Catalunya. És per això que ningú que es preocupi i senti els problemes de Catalunya pot romandre al marge, mirant indiferent com es desenrotllen els esdeveniments. Tota forma de col·laboració possible és, en aquests moments, una forma de col·laboració exigible. Pecar per omissió és en aquests moments la pitjor forma de pecar i el pecat que desautoritza per a tota crítica futura. Conscient d’aquesta part de responsabilitat, un grup, ja avui força nombrós, ha constituït l’Associació d’Antics Alumnes de la Universitat de Barcelona. [...] Aquesta Associació està treballant en l’estudi d’un projecte d’Institut de Llengües modernes. La necessitat d’una institució d’aquesta mena és evident. L’ensenyança de les llengües modernes es dona aquí d’una faisó absolutament anàrquica. Els establiments de cultura oficial, per raons d’organització, són d’una ineficàcia manifesta, en aquest punt com en tants d’altres. Resten les escoles o els professors particulars, que en el millor cas poden oferir alguna garantia en els primers graus de l’estudi d’un idioma; [...] Nosaltres creiem que en la renaixença de la nostra Universitat és essencial la creació d’Instituts Universitaris, sotmesos a l’alta inspecció de la Universitat. Si no es fa així, som bastant escèptics respecte del resultat de l’autonomia. [...]